Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els escàndols de corrupció s’acumulen sobre les taules de les redaccions sense que gairebé doni temps a digerir-los. Els investigadors del ‘cas Taula’ ja defineixen el PP com una «organització criminal» i el ministre espanyol de l’Interior no té cap altra explicació que una «conspiració» de la policia que ell controla.

Però per a fer possible els seus objectius, el PP necessita col·laboradors necessaris, empreses corruptores que acceptarien pagar les comissions necessàries a canvi d’aconseguir les adjudicacions que després inflarien amb sobrecostos. I el Grupo Villar Mir, amb la constructora OHL com a empresa de referència, és una salsa present a la majoria dels plats.

Els ‘papers de Bárcenas’ van identificar l’empresa com un dels principals donants al PP, amb 530.000 euros. Entre 2002 i 2009, Villar Mir aconseguiria 619 contractes d’obra pública per valor de 7.758,21 milions d’euros, el 60% de les quals amb administracions governades pel PP.

D’això ja fa gairebé tres anys i, des de llavors, els escàndols del grup empresarial relacionats amb la corrupció no han parat de créixer. El juliol del 2015, el president del grup, l’exministre franquista i amic íntim de Joan Carles I, Juan Miguel Villar Mir, va ser imputat juntament amb l’expresident balear Jaume Matas per l’adjudicació de l’hospital Son Espases. El novembre del mateix any, el nom de l’empresa apareix vinculat als «contractes fantasma» del ministeri de Fomento per al manteniment d’autopistes i fa tan sols uns dies tornava relacionar-se amb la trama de finançament il·legal del PP de Madrid, operació durant la qual la policia escorcollaria el domicili de Javier López Madrid, membre del consell d’administració d’OHL, gendre de Villar Mir i amic personal de Felip VI; tot i que la seva relació amb la Púnica es remunta a, com a mínim, el juliol de l’any passat.

Encara que, paradoxalment, la investigació sobre corrupció que més maldecaps li està generant no es realitza a l’Estat espanyol, sinó a Mèxic, on la filtració el maig passat d’unes gravacions que presumptament destaparien una trama massiva de suborns a funcionaris i política i que ha estat definit com un dels majors escàndols al país americà en anys.

Fa només un any, Expansión començava un perfil sobre el Grupo Villar Mir amb aquesta frase: «Juan Miguel Villar Mir (Madrid, 1931) té ara 83 anys. Suficients per a mirar enrere amb la satisfacció d’una feina ben feta i cap endavant amb prudència». Tot i que ja se sabia la seva implicació amb la Gürtel i els papers de Bárcenas, l’article no en fa cap menció. Avui en dia seria difícil pensar un article similar, però els mitjans tradicionals -a diferència de la premsa digital o alternativa– encara no s’atreveixen amb una investigació global i en profunditat de l’empresa o els seus dirigents. Limitant-se a cobrir els escàndols de forma separada i a remolc de les investigacions judicials i, com en aquest perfil de López Madrid a l’ABC, oblidant l’estreta relació i d’aquest amb el Rei.

Així, mentre portades i tertúlies se centren en les detencions i imputacions de membres del PP, les implicacions de Villar Mir –i altres empreses entre els quals destacaria la intensa relació de Ferrovial amb CiU- que només poden explicar la seva existència pel funcionament del sistema de contractes públics totalment viciats, es mantenen relativament fora de focus.