Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hem quedat empapats a Mèxic. Mai no havia vist un seguiment com aquest. I això que visc en un Estat laic, encara que profundament guadalupà. Fins i tot l’edició mexicana de l’Hola! li ha dedicat tota la portada. Em diu la quiosquera que després d’anar-se’n interessa encara més. N’he seguit el tractament al parell de diaris catalans als que estic subscrita però no als altres mitjans, tot i que m’han dit que n’han fet el seguiment habitual als viatges papals.

Ha sigut, per mi, un viatge que hauria d’implicar el que aquí en diuen un parteaguas, un abans i després sobretot per als que tenen responsabilitats públiques i que han estat renyats pel Papa. Però em sembla que ens quedarem amb una visita Televisa. Des que va posar el peu a terra mexicana la parella presidencial, tan televisiva ella, no el van deixar de petja. I mentre es dedicaven milers de pàgines o hores a la crucial visita del Papa Francesc, es deixaven de tractar, precisament, les tragèdies que ell denunciava.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No en tornarem a fer la llista, tot i que avui mateix han assassinat un empresari radiofònic a l’estat de Tabasco, al sud-est de la república, on era considerat dels més crítics en temes socials. Havia sigut diputat federal. Al seu darrer programa divendres, casualment, Moisés Dagdug Lutzow havia denunciat els dos darrers linxaments que es van produir aquesta setmana. Dissabte n’hi va haver quatre més en mans de veïns farts de la inseguretat. I amb ell ja són quatre els periodistes assassinats enguany. No sabrem mai si per ser periodistes o per viure aquí.

Que donaria, el Papa, un missatge crític ja ens ho esperàvem. El que no preveia és la simbiosi entre el Papa i les empreses que patrocinaven algun aspecte del seu viatge de cinc dies a Mèxic, pel que fa a la publicitat exterior. Trobar-te les cabines de Telmex amb la seva imatge. O els autobusos. O veure com estats amb greus necessitats, Michoacán per exemple, esmerçaven un dineral en tanques publicitàries al bell mig de la Ciutat de Mèxic per dir que el rebrien amb alegria o esperança. No puc imaginar cap més líder espiritual o cap d’estat en aquests anuncis.

Mentrestant sembla que tot segueix igual des de dalt. Indolència i impunitat. Violència i injustícia. Desaparicions forçoses i segrestaments. Classisme i elitisme. Però per baix algun canvi s’albira: implicació social i responsabilitat. Cultura de la pau i justícia. Aparicions miraculoses i lliurament als altres. Populisme i igualtat. Esperem que després del papanatisme que hem patit durant el darrer mes Francesc sí que faci el miracle per més de 100 milions de mexicans que s’ho mereixen.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.