Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

castellàLa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la diferents articles de dos protocols de política lingüística de la Generalitat de Catalunya ha estat portada a diferents diaris, no només de Barcelona, sinó també a València, Saragossa o Madrid. Un interès periodístic que només estaria justificat per la tensió mediàtica que genera qualsevol fet relacionat amb el català que, massa sovint, s’enfoca de forma problematitzada i no com a font de cultura i coneixement, tal com va certificar un informe de Mèdia.cat el 2014.

Ara, els dubtes sobre la rellevància d’aquesta sentència provindrien del fet que l’auto judicial és del desembre de 2015 i no se n’ha sabut res fins que Impulso Ciudadano, l’entitat que va recórrer els protocols, ho ha fet públic.

Amb tot, el principal problema de l’enfocament d’aquesta notícia no vindria per la seva rellevància, sinó pels titulars sensacionalistes, confusos i, fins i tot, manipuladors amb què s’ha abordat la qüestió.

castellàAixí, Las Provincias assegura en portada: «Anul·lada l’ordre que prohibeix als funcionaris catalans parlar en espanyol». El Mundo: «Anul·len l’ús obligatori del català per als funcionaris». L’Heraldo de Aragón: «Anul·lada l’ordre de la Generalitat que obligava a parlar només en català als funcionaris». Però també a Barcelona, La Vanguardia assegura que «El TSJC rebutja que s’obligui els funcionaris a parlar només en català».

Llavors, realment hi havia una ordre de la generalitat que obligava als funcionaris a parlar «només en català» i els «prohibia» fer-ho en espanyol? Doncs no. Si durant els sis anys que aquest protocol ha estat vigent, un funcionari de la Generalitat ha decidit parlar en castellà amb un company o respondre-li en aquesta llengua a un usuari ho ha pogut fer sense que hagi patit cap represàlia per això, tal com comporten els fets «d’obligar» i «prohibir».

La sentència del TSJC es refereix al Model de protocol d’usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn, consultable en línia i elaborat per la Secretaria de Política Lingüística. Com és fàcilment comprovables, això no és una «ordre», o sigui una normativa interna d’obligat compliment, sinó una guia que pretén «donar pautes clares a l’hora d’utilitzar tant les llengües oficials (català, castellà i aranès) com les no oficials en el seu àmbit d’actuació». Com a tal, el protocol no recull cap conseqüència per la no aplicació. Si bé els funcionaris poden sentir-se pressionats per la sola publicació del protocol, l’advocada Montse Aumatell recalca el fet que no hi ha cap mecanisme que faci obligatori el seu seguiment.

castellàSí que és cert, que el protocol té un redactat imperatiu –que és un dels arguments dels jutges per anul·lar els articles en què això passa- però també ho és que aquest recorda expressament que el fet que la documentació hagi de ser normalment en català s’ha de fer «sense perjudici del dret dels usuaris de poder-ne sol·licitar una versió en castellà». També recomana dirigir-se en català als usuaris «llevat del cas que l’usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en castellà». També recorda «evitar situacions que puguin esdevenir tenses a causa de problemes de comunicació» i «no entrar mai a considerar com un conflicte la dificultat de comunicació causada pel desconeixement d’unes o altres llengües». Cal recordar que bona part d’aquesta guia està enfocada a situacions en què l’usuari pot tenir problemes de comunicació, tant en castellà com en català.