Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El diari britànic The Independent va anunciar el mes passat que tanca la seua versió en paper per dedicar-se en exclusiva a l’edició digital. Sembla que l’enorme pèrdua de lectors dels últims anys li ha donat el toc de gràcia. És una mala notícia per al periodisme i per als periodistes. Malgrat que mantindrà el seu web, acomiadarà molts d’ells.

També en febrer hem sabut de la mort d’Umberto Eco. En una entrevista que va concedir a El País l’any passat, «l’home que ho sabia tot» augurava un futur negre per als diaris impresos: (…)la crisis del periodismo en el mundo empezó en los cincuenta y sesenta, justo cuando llegó la televisión, ¡antes de que ellos desaparecieran! Hasta entonces el periódico te contaba lo que pasaba la tarde anterior, (…) Desde la invención de la televisión, el periódico te dice por la mañana lo que tú ya sabías. Y ahora pasa igual. ¿Qué debe hacer un diario?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La solució d’Eco, d’una forma molt resumida, era convertir els diaris impresos en setmanaris, amb temps perquè els periodistes els prepararen i els lectors els digeriren. En el cas de The Independent, però, també es deixarà de publicar l’edició setmanal.

Al mateix temps que lamentem la mort de mitjans, assistim a la creació de nous que, amb més o menys independència de grups polítics i econòmics, tracten d’apropar-nos la realitat amb noves narratives, amb temps per a la reflexió i amb fonts de finançament alternatius. És una cursa de relleus, una renovació natural de la professió? En part, sí. Però no oblidem que les guitzes al periodisme vénen de cavalls ben diferents.

És cert que en les darreres dècades, l’aparició de nous mitjans i els avenços tecnològics han desplaçat els diaris impresos. Però també és cert que no són els únics factors que han influït en la davallada de lectors i, moltes vegades, en la qualitat d’un periodisme que s’ha de fer amb redaccions minvades i que sovint és maltractat per grups empresarials amb interessos que no coincideixen precisament amb el codi deontològic de la nostra professió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019