Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

2 de març. Toca parlar de memòria històrica, ni que sigui publicant els teletips de rigor de les agències. Han coincidit les morts de Delmer Berg, l’últim voluntari viu de la Brigada Lincoln que va lluitar amb el bàndol republicà durant la guerra civil, i de Carmen Lafuente, companya de presó de les joves afusellades pel franquisme conegudes com les «Tretze Roses». A més avui es compleixen 42 anys de la mort de Salvador Puig Antich, executat per Franco, i citat per Pablo Iglesias en el seu discurs al Congrés espanyol dels Diputats. Una coincidència que torna a posar d’actualitat bona part de la història més recent.

En les breus biografies ressenyades, però, sobta una mancança: la definició ideològica de les persones que han estat notícia, una referència bàsica a l’hora d’entendre la seva vida i el perquè avui són notícia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De Delmer Berg, segons el teletip redactat per EFE i escollit per la gran majoria de mitjans no hi surt ni una sola vegada la paraula «comunista». Tampoc ho esmenta El País, en l’obituari d’urgència que complementa i amplia una mica el d’EFE. El teletip d’Europa Press, molt menys difós, només assenyala que Berg «va militar al Partit Comunista dels EUA». Segons la Wikipedia, Berg va afiliar-se durant el conflicte, mentre es recuperava de les ferides provocades per un bombardeig i el 2014 encara es considerava un «membre actiu del partit». La militància comunista va ser, doncs, un dels pilars que va marcar la vida de Berg i un dels motius que el van empènyer a lluitar a l’Estat espanyol en unes brigades impulsades, de fet, pels partits comunistes a escala internacional.

Un cas similar torna a repetir-se amb les companyes de Carmen Lafuente afusellades el 1939. Si bé els teletips d’Europa Press i EFE recorden la seva afiliació socialista –el més probable que a causa que el comunicat de la mort ha estat difós pel PSOE- cap mitjà ha recalcat la militància comunista de les «tretze roses». El mateix nom del grup respon a una estratègia de màrqueting polític del PCE. De fet, aquestes joves van ser afusellades en un grup de 63 persones i en una onada repressiva que va deixar més de 300 cadàvers entre l’agost de 1939 i principis de 1940, època en què desenes de milers de persones van ser assassinades pel nou règim. Però l’execució col·lectiva de tantes noies, totes molt joves, era ideal per visualitzar la crueltat del règim franquista i el terme «tretze roses» va encunyar-se per a una campanya a la premsa internacional que va comptar amb el suport d’Irène Joliot-Curie –filla de la famosa científica i ella mateixa premi Nobel de Química- que era militant comunista francesa. Ja en el passat, la batalla pel control del relat al voltant de les «tretze roses» ha causat més d’una polèmica entre el món del PSOE i el del PCE.

No cal ser simpatitzant d’aquesta ideologia ni pensar que se n’està fent apologia només per recordar la militància o creença comunista de persones que, en el moment de fer-ne l’obituari, es cregui necessari recorda-les per les seves aportacions positives. Potser aquest detall ajudaria a entendre millor les complexitats del segle XX i les seves passions ideològiques que van marcar-lo per a bé i per a mal.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019