Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Després de tres dies de declaracions d’Iñaki Urdangarin en un jutjat de Palma, cada cop està més clar que el ‘cas Nóos’ s’hauria de rebatejar com a ‘cas Casa Reial’. Acusacions a la prefectura de l’estat espanyol de monitorar i assessorar les seves activitats, correus al llavors rei Joan Carles I no acceptats com a prova pel tribunal… Les evidències s’acumulen i sembla que ja no poden amagar-se tot i la relativa repercussió –en comparació amb la seva importància- que el judici està tenint en els mitjans, en part provocat per la coincidència amb el debat d’investidura a les Corts espanyoles.

Però més enllà del seguiment purament informatiu, on són els editorials dels diaris demanant l’aclariment de la implicació de la Casa Reial en el cas, les anàlisis de les plomes destacades del periodisme sobre les implicacions que això pot tenir per a la credibilitat de la institució monàrquica, les hores de debats sobre els fets? Quasi dos mesos després de l’inici del judici continua mancant aquest objectiu imprescindible del periodisme.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ans al contrari, els únics editorials dels grans mitjans que aborden el tema de la monarquia insisteixen sempre en la hipòtesi que aquesta surt reforçada, sigui quin sigui el seu moviment.

El gruix dels mitjans, sobretot els més tradicionals, han centrat tot el seu esforç als seguiments «minut a minut» de les declaracions en seu judicial, però oblidant la informació i l’anàlisi de fons del que aquest judici pot suposar per a la primera institució espanyola. Per ara s’ha dedicat més espai a comentar les ulleres que portava Urdangarin al judici que la implicació de Joan Carles I a la trama. Un enfocament de la cobertura que podria tenir com a paradoxal conseqüència que el lector/espectador mitjà acabi perdent-se en els detalls i no acabi de tenir una visió de conjunt. I més si, finalment, no hi ha condemnes o aquestes són ínfimes.