Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Any 2016. En 33 anys d’història només 3 de les 32 persones que han ocupat els càrrecs més alts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA, abans, CCRTV) han estat dones; menys d’un 10%. En 33 anys d’història de ’la Corpo’ només hi ha hagut una dona al capdavant de TVC (Mònica Terribas, 2008-2012), una al capdavant de Catalunya Ràdio (Montserrat Minobis, 2004-2005) i una al capdavant de la pròpia CCMA (Rosa Cullell, 2008-2010). I dit i remarcat quedi d’entrada que no qüestiono la professionalitat dels 29 homes que, indirectament, he citat. No pas globalment, perquè de competents o no n’hi pot haver entre homes i entre dones. Ara bé, les xifres escandalitzen.

Aprofitem el 8 de març per tornar a parlar d’una igualtat de gènere no només no aconseguida sinó mal entesa i més llunyana del que molts ens volen fer creure. Cada dia és 8 de març, sí, i cada dia i arreu els que aquests dies s’omplen la boca amb declaracions d’intencions i meas culpas poc sinceres haurien de treballar perquè arribi un dia que el 8 de març sigui com qualsevol altre. Sobretot si des de les posicions que ocupen hi poden fer alguna cosa més que escriure un article ‘quan toca’.

La setmana passada vam conèixer la nova estructura executiva de la CCMA ‘per avançar en el procés de confluència’. Sis nous càrrecs, sis homes. Sis homes que possiblement substitueixen uns altres sis homes i que, a la vegada, són substituïts per sis homes. I si no és al 100% així, poc se’n falta. Aquests homes estan plenament capacitats per fer la nova feina? Segurament que sí (en el cas de David Bassa, no en tinc cap dubte). Ara bé, la desigualtat, lluny de resoldre’s, està ben enquistada. Si no, com s’explica que en ple any 2016 encara es facin entrevistes de feina en què la primera pregunta que et fan (si ets dona) és sobre el teu estat civil? Com s’explica que la majoria d’equips directius de les empreses del nostre voltant estiguin integrats majoritàriament per homes? Com s’explica la diferència salarial o la diferència d’hores que dediquen els homes o les dones a les tasques domèstiques? Com s’explica que en ple any 2016 cap dona, cap, pugui col·laborar “a decidir” des dels càrrecs més alts què mirem a la tele i què escoltem a la ràdio pública el nostre país?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.