Després de cinc edicions i 69 reportatges l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics ha aconseguit treure a la llum alguns temes silenciats, oblidats o menystinguts pels grans mitjans. Encara que són molts i molt diversos els temes «aixecats» per l’Anuari, aquí n’hem fet una selecció d’alguns dels que han acabat, en alguns casos anys després, dominant l’agenda mediàtica per tal d’actualitzar-ne algunes de les seves dades. Altres reportatges continuen esperant el seu «descobriment» per part dels grans mitjans.

1. La família reial implicada en el cas Palma Arena: encara que avui pugui semblar impossible, l’aparició del llavors gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, en una carpeta de la investigació per la corrupció en la construcció del Palma Arena va passar desapercebut als grans mitjans de l’Estat espanyol, encara que la premsa balear i nombrosos digitals ja n’estaven parlant. Avui el cas, que es troba en plena fase oral del judici, s’ha convertit en un dels grans escàndols de corrupció, afectant tant al cunyat i la germana de l’actual monarca, com als antics governs autonòmics balear i valencià. Tot i les fonamentades sospites que el mateix Joan Carles I podria haver col·laborat en la trama, la majoria de mitjans continuen centrant tota la informació en la infanta Cristina i Urdangarin, negant-se a valorar aquesta possibilitat.

2. Maltractaments i morts al CIE: Avui també sembla impossible, però al 2010 va haver-hi diaris que van limitar-se a publicar un breu sobre la mort d’un immigrant retingut al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Avui en dia aquest CIE està tancat per reformes després d’una intensa campanya de denúncia per l’estat de les instal·lacions que impedien una reclusió amb mínimes condicions de salubritat. Reportatges en prime time i portades de diaris van cobrir la situació. Una nova campanya ciutadana reclama el tancament definitiu de la instal·lació, mentre la tensió informativa s’ha desplaçat cap al CIE de Sapadors, a València, on també han crescut les denúncies per maltractaments i males condicions dels reclusos.

3. Desnonaments i dació en pagament: entre el 2007 i el 2010 més de 100.000 famílies ja havien estat desnonades als Països Catalans. Però tot i aquestes xifres sagnants el tema era pràcticament desconegut per l’agenda mediàtica i ben poca gent sabia que era la dació en pagament o la PAH. Sis anys després aquest és un dels temes centrals de la vida política i social a l’Estat espanyol. La dació en pagament, tot i que fins ara no ha estat aprovada, ha omplert desenes de debats i tertúlies i la PAH s’ha convertit en un dels principals actors polítics del país.

4. Autopistes amb peatge tot i estar amortitzades: un altre reportatge de la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat que va convertir-se en un escàndol a partir de la revolta d’usuaris d’autopistes catalanes la primavera del 2012. A pesar de la indignació ciutadana per la renovació de la concessió a Abertis d’algunes autopistes ja amortitzades anys abans. Tot i això, no s’ha alliberat cap autopista de peatge catalana i Abertis ja està maniobrant per tal d’aconseguir la pròrroga de les concessions que caduquen el 2019 i el 2021.

5. AGBAR gestiona l’aigua sense contracte de concessió: El 2012, l’Anuari Mèdia.cat destapava que AGBAR gestionava la distribució d’aigua potable a Barcelona sense cap contracte de concessió, sinó únicament amb un document de bases d’un conveni de 1966 però mai desenvolupat en forma de contracte. Encara que anys després AGBAR i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van intentar regularitzar la situació, abans-d’ahir el TSJC anul·lava aquesta concessió basant-se, en part, en la il·legitimitat del contracte.

6. El frau fiscal costa a cada català 876 euros l’any: un càlcul de l’altre «espoli fiscal» que pateixen els catalans, en aquest cas el que genera el frau fiscal, en bona part per les grans fortunes, i que en xifres totals s’equipararia a l’espoli fiscal causat per l’Estat espanyol. En els últims anys les denúncies de frau fiscal han anat creixent en quantitat i qualitat als mitjans i s’han incrementat les campanyes ciutadanes demanant reformes en la hisenda pública i el tancament dels paradisos fiscals, fins que el tema ha arribat dominar en alguns moments l’agenda política.

7. L’enfonsament del model del País Valencià: tres anys abans del canvi de govern a la majoria de grans institucions valencianes, un reportatge a l’Anuari Mèdia.cat avisava que el model econòmic i social que havia sostingut els governs del PP durant dues dècades estava esgotat i feia aigües per tot arreu. Un debat que, finalment, també va arribar als grans mitjans de comunicació.

8. Morts en detencions i comissaries: el 2012 van morir en comissarien o en el moment de la detenció fins a onze persones arreu dels Països Catalans. El reportatge avisava de la possibilitat que hi hagués un problema estructural en els protocols o mitjans dels diversos cossos policials a l’hora de gestionar la seguretat de les persones sota custòdia. En els anys posteriors, els escàndols per la mort de Juan Andrés Benítez a Barcelona, Yassir el Younoussi a El Vendrell o Mor Deme Sylla a Salou, entre d’altres, han convertit aquest reportatge en tristament revelador.

9. Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa: els dubtes en la gestió de Catalunya Caixa per part de l’exministre espanyol Narcís Serra van ser expressades en aquest reportatge de l’Anuari Mèdia.cat de 2013. Avui en dia, Serra i altres exdirectius de l’entitat es troben imputats –investigats segons la nova nomenclatura legal- per diverses actuacions presumptament il·legals i que van ser claus en l’enfonsament de Caixa Catalunya.

10. 100 milions per a 16 escoles de l’Opus Dei: el concert d’elitistes escoles que a més segreguen per sexe en època de retallades en l’escola pública va convertir-se en un dels reportatges més llegits de l’Anuari Mèdia.cat. Aquest concert va tornar a ser notícia ahir mateix quan Junts pel Sí i el PP van unir els seus vots al Parlament per evitar una modificació de la llei que impedís les subvencions a aquest tipus d’escoles.

11. No acollim refugiats: el problema dels refugiats no va començar aquest estiu, sinó que fa anys que milions de sirians s’han vist obligats a deixar el seu país. Tampoc és nova la política del govern espanyol d’impedir o dificultar l’entrada de refugiats, convertint el seu territori –inclosos els Països Catalans sota la seva administració- en un dels que menys refugiats acull d’Europa.