Montserrat Roig. Un nom que em colpeja. L’altre dia em va xocar veure el seu nom escrit en una moció que encara reclama que es dignifiquin els reusencs que van ser deportats a camps de concentració nazis. Uns noms que haurien quedat a l’oblit si no fos pels 7 anys d’investigació de la periodista que es va forjar a l’Eixample. L’endemà, casualment, vaig haver d’anar a gravar als Guiamets i de sobte estàvem parlant d’ella i de l’entrevista que va fer a la guiametana Neus Català al programa que Roig dirigia i conduïa a TVE, Personatges. Un programa amb el qual al·lucinaríem si se n’emetés un d’homòleg actualment en prime time. Us ho imagineu?

El nom que em colpeja, doncs, apareix periòdicament a la meva vida, potser perquè des de molt jove m’hi he identificat o he somiat en identificar-m’hi. Des que la vaig començar a llegir he conegut diversos Jordis i Natàlies del seu propi univers literari i m’hi he sentit a prop: l’inconformisme vers el perquè sí, el periodisme transformador, desmuntar els silencis (auto)imposats.

Ella, una dona intel·ligent i valenta, defensora de les seves “pàtries”: la justícia social, la recuperació de la memòria històrica, la llengua catalana i el periodisme compromès, el feminisme i el catalanisme d’esquerres…Tot plegant defugint els dogmatismes. Tot un referent i un exemple d’una generació tossuda i valenta de la nostra societat que desgraciadament considero que estem deixant caure en l’oblit.

Aquests dies m’ha sobtat, al parlar d’ella, que molta gent del meu entorn força jove no la conegui. Però és que buscant llibres seus en diverses llibreries m’he adonat que només es reediten els llibres de l’autora que poden entrar a les proves de selectivitat de literatura catalana. Potser és que no hi ha interès en rellegir-la, reivindicar-la? No era un personatge “còmode”?

Si he fet aquest article, però, és per revertir aquesta dinàmica i aprofitar que enguany se celebren el 70è aniversari del seu naixement i el 25è de la seva prematura mort. Per aquest motiu crec que tenim la oportunitat de reviure-la, homenatjar-la i continuar la seva feina amb les eines i contextos d’avui. Montserrat, des del Grup i des del nostre dia a dia continuem.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.