La Unió Europea ha començat a fer efectiva l’expulsió de desenes de milers de refugiats sirians i d’altres nacionalitats atrapats al camp d’Idomeni i altres similars arreu de Grècia. Un drama humanitari sense precedents en l’Europa de les darreres dècades i de la que les institucions comunitàries i els governs dels països membres en són responsables directes.

Segons expliquen els periodistes desplaçats sobre el terreny, l’operació va començar dilluns amb l’expulsió dels voluntaris i les ONG dels camps i des de llavors la situació no ha parat d’agreujar-se. A Idomeni ja s’ha informat d’almenys dos casos de persones cremades a l’estil bonze en protesta per la seva deportació.

Arreu d’Europa es multipliquen les protestes contra aquesta política i no són poques les veus que avisen que suposa un cop de gràcia als valors humanitaris que, sobre el paper, cohesionaven i donaven sentit al projecte europeu.

Però en canvi aquest drama no ha mobilitzat els mitjans de comunicació que no n’han informat amb l’amplitud que els esdeveniments requerien. Realment no pot dir-se que aquest sigui un «tema silenciat». A hores d’ara qualsevol persona mínimament informada sabrà que hi ha una crisi amb els refugiats, però només cal veure la reacció informativa als atemptats de Brussel·les per confirmar –una vegada més– el desequilibri mediàtic depenent de l’origen de les víctimes.

Mentre les deportacions massives comencen a executar-se, les portades dels principals mitjans només tenen espai per a la situació de Brussel·les. A la portada digital de El País –per exemple- poden llegir-se fins a set titulars referents a Bèlgica i les seves reaccions –sense comptar l’opinió, centrada quasi exclusivament en aquest tema- mentre que l’expulsió dels refugiats és la notícia número 37. Al web de RTVE també obre amb set notícies sobre Bèlgica, mentre que l’autocremada d’uns refugiats a Idomeni és la 23a notícia per darrere de l’enterrament de les noies mortes en l’accident d’autobús a Freginals i l’aniversari de la caiguda de l’avió de Germanwings. A La Vanguardia s’hi troben 13 notícies sobre els atemptats i en canvi no es menciona la situació dels refugiats.

És inevitable que uns fets com els atemptats de Brussel·les acaparin l’actualitat informativa. Colpeixen, són propers i afecten directament la vida de la gent. Però no és tan comprensible que s’omplin espais i espais informatius de rumors, fets sense contrastar i opinions de validesa relativa mentre es tapa una tragèdia de dimensions molt més grans i, a més, estretament relacionada.

sorryParadoxalment, la fotografia d’Idomeni que més s’ha publicat les darreres 24 hores és la d’un nen alçant la pancarta «Sorry for Brussels», una imatge que reforça involuntàriament una de les mentides més difoses aquests dies: la relació entre refugiats i terroristes, car aquests primers demanen perdó pel qual fan els segons. Això en lloc d’explicitar que tant exiliats sirians com ciutadans belgues són víctimes d’un mateix conflicte polièdric, complex i de solució difícil però sens dubte amb arrels comunes.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019