Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Project Censored, a mig camí entre l’activisme i la recerca acadèmica va començar el 1976 com un programa educatiu per a fomentar la lectura crítica dels mitjans. Cada any publica una llista amb quines han estat –a parer seu- les 25 històries més silenciades pels grans mitjans als Estats Units. La llista del 2014-2015 ofereix algunes dades reveladores, tant sobre la política interna dels EUA com del biaix dels seus mitjans, diferent de la d’aquí.

Així, segons Project Censored, el tema més oblidat ha estat l’informe d’Oxfam on s’explicava que l’u per cent més ric de la població mundial ja acumula la meitat de la riquesa global, un estudi que sí que va rebre una cobertura prou àmplia als mitjans catalans. En canvi, als EUA «la cobertura dels mitjans corporatius ca ser mínima quantitativament i problemàtica qualitativament». Per reduir l’impacte de la notícia, les grans televisions van informar-ne «breument, a hores intempestives (…), qüestionant-ne els continguts i/o posant el focus en la reforma fiscal proposada per Obama».

De fet, entre els temes considerats més silenciats per Project Censored abunden les qüestions internacionals –encara que tinguin una relació molt estreta amb els EUA- com el fet que el 89% de les víctimes pakistaneses dels atacs de drons nordamericans no poden ser identificades com a militants islamistes, o l’agreujament del canvi climàtic per l’alliberament de gas metà de l’àrtic, un fenomen causat per l’escalfament global d’origen humà, que es retroalimenta amb aquest i que segons els científics citats podria suposar «un canvi climàtic abrupte i no gradual» amb «efectes sense precedents» sobre el planeta.

De fet, una repassada a les qüestions destacades per Project Censored mostra com els temes ambientals dominen «l’agenda oculta» de l’actualitat. Fins a 11 de les 25 històries tindrien un enfocament ambiental principal, una xifra que bé podria tenir relació amb les preocupacions de l’equip editor de Project Censored o bé amb els esforços de les grans indústries per minimitzar mediàticament l’impacte de la seva activitat. De fet, hi ha dos reportatges que se centren específicament en els intents dels lobbys econòmics per influir en els mitjans: el primer sobre els esforços en relacions públiques dels fabricants de pesticides per desvincular-se de la mort massiva d’abelles i el segon sobre com la indústria sucrera copia les estratègies de la tabaquera per minimitzar els efectes negatius sobre la salut del seu producte.

Entre aquests temes hi hauria l’abocament il·legal d’aigües residuals per part d’empreses petrolieres que empren l’anomenat fracking a Califòrnia; la lluita global pel control de l’aigua entre multinacionals que en cerquen la privatització i governs i moviments ciutadans que defensen la seva municipalització, o el creixement «dràstic» d’assassinats d’activistes mediambientals.

El segon bloc de temes més nombrós –amb nou- tindria relació amb les polítiques securitàries del Govern dels EUA, tant sobre la seva població com a escala global. En aquest grup destaca el reportatge dels bombardeigs amb drons del Pakistan ja citat, però també la «neteja» mediàtica de l’informe del Senat sobre les tortures de la CIA; les morts en mans de la policia als EUA, o els programes de l’FBI i la NSA d’espionatge massiu.

Project Censored defensa que fins i tot en les democràcies avançades hi ha mecanismes de censura indirecta mitjançant els quals queden fora de l’agenda mediàtica temes considerats incòmodes, sigui perquè topen amb els interessos governaments o de grans empreses o perquè responen a una lògica narrativa allunyada d’aquella hegemònica. Uns temes que, sense que n’estigui prohibida explícitament la seva difusió, quedarien fora del coneixement d’una gran part de la població i del debat polític. Mèdia.cat va inspirar-s’hi a l’hora d’elaborar el seu propi Anuari dels silencis mediàtics. Tots dos projectes compten amb el finançament dels seus lectors per continuar endavant.