Un 15M ha esclatat a l’Estat francès. Rere l’etiqueta «nuit debout», milers de persones –la majoria joves, però no només- es reuneixen diàriament des de fa gairebé una setmana a la plaça de la República de París per tractar de bastir una alternativa «des de baix» a l’actual sistema econòmic i polític. Els paral·lelismes amb el 15M de l’Estat espanyol són evidents i des del mateix moviment es reconeix la inspiració d’aquest, encara que, òbviament, cada cas és diferent.

mapanuitdeboutA pesar de la proximitat –geogràfica i cultural-, la fàcil vinculació amb fets que lectors i espectadors reconeixeran i que pràcticament tots els mitjans grans tenen corresponsal a París, la cobertura ha estat més aviat modesta. Cap menció a portada –com sí que va tenir la vaga general que va precedir el moviment-, cap reportatge especial ni tertúlies dedicades al tema. Tampoc hi ha hagut un seguiment continuat de l’evolució i la majoria de mitjans s’han limitat a publicar alguna peça aïllada. Encara que poden llegir-se o veure’s bones cròniques, la majoria són de principis de setmana i obliden el fet que el moviment s’està estenent i traspassant les fronteres franceses.

Ahir va arribar a Brussel·les i està previst que avui s’estengui –ja veurem si arrelarà o no- a Alemanya, Espanya i els Països Catalans, amb convocatòries a Perpinyà, Tarragona i València. Per ara aquestes crides no han estat recollides pels mitjans.

Segons els simpatitzants catalans de la «nuit debout», aquesta por a un contagi podria haver motivat la discreta cobertura que ha tingut el moviment.