Amaguen alguna cosa els ‘Papers de Panamà’? S’ha publicat –o es publicarà- tot el que s’ha filtrat? Hi ha un biaix a l’hora d’escollir els noms que arriben a les notícies? Aquestes són algunes de les qüestions plantejades des de Wikileaks sobre la forma en què s’estan treballant les dades que contenen la filtració més gran de la història.

Si alguna cosa en saben a Wikileaks és de filtracions, de transparència i de les maniobres de certs poders per evitar que aquestes siguin efectives. Per això les seves crítiques sobre el funcionament del Consorci Internacional de Periodistes (ICIJ) sempre són interessants, s’hi estigui o no d’acord.

Així, des de l’organització encapçalada per Julian Assange es critica que l’ICIJ només hagi fet públics 152 documents d’entre 11 milions i recorden que ells van posar la base de dades sencera a l’abast de qualsevol persona. Naturalment, la diferent naturalesa d’ambdós col·lectius –un d’activista per la transparència, l’altre una coalició de periodistes i mitjans que volen exclusives- podria explicar que no actuïn de la mateixa manera. Tot i això, en una piulada molt dura, Wikileaks ha acusat l’ICIJ de «censurar» el 99% dels documents en estar «promesos amb l’1%» en una indirecta referència als més rics del planeta.

En la mateixa línia, l’exambaixador britànic Craig Murray –expulsat del cos diplomàtic després de denunciar que l’MI6 utilitzava informació extreta sota tortura per la policia uzbeka- denuncia la manca de mil milionaris occidentals entre els noms publicats –«principals clients del despatx de Mossack Fonseca»- mentre els mitjans que han tingut accés a les dades centraven tot el focus en països enfrontats a Occident com Rússia, Corea del Nord, Zimbabwe o Síria, que només representen una part molt petita de la riquesa global amagada en paradisos fiscals, a més d’algunes revelacions occidentals secundàries «per equilibrar».

Darrere aquesta selecció hi hauria, segons Murray i Wikileaks, els finançadors de l‘Informe sobre Crim Organitzat i Corrupció (OCCRP, segons les seves sigles angleses, col·laborador de l’ICIJ en la filtració dels «Papers de Panamà». I aquests no són altres que l’Agència d’Ajuda al Desenvolupament dels EUA (USAID) i la Fundació Societat Oberta (OSF) impulsada pel financer George Soros.

Per tant, conclou Murray, «no esperi una autèntica exposició del capitalisme occidental. Els secrets bruts de les societats occidentals es mantindran sense publicar». Wikileaks ha reforçat aquesta tesi difonent un mapa que mostra la relativa poca implicació de les empreses estatunidenques implicades en l’escàndol, en relació al pes de la seva economia. Altra vegada, però, podria haver-hi moltes altres explicacions per aquesta dada, com per exemple que els defraudadors dels EUA utilitzessin els serveis d’altres despatxos.

Qui s’ha agafat també a aquesta tesi és el mateix Vladimir Putin. La televisió russa RT ha definit la filtració com «un atac a Rússia» i s’ha esforçat a desacreditar l’ICIJ utilitzant, també, les informacions i declaracions de Wikileaks i, òbviament, sense recordar que això no és exactament el mateix que diu aquesta organització: