Norberto Martínez Ibáñez va ser sotsdirector general de publicacions de l’Institut Valencià d’Art modern (IVAM) entre el 2012 i 2014 i abans havia estat «col·laborador literari» del museu. Ara ha estat imputat –«investigat» segons la nova terminologia legal- juntament amb bona part de l’equip de l’exdirectora Consuelo Císcar per haver cobrat per tasques de correcció i edició de textos per les quals no ha aparegut cap contracte.

Aquest Norberto Martínez Ibáñez és el mateix Norberto M. Ibáñez que signa el blog «Nada es como ayer» a l’edició valenciana de El Mundo, actiu, com a mínim, des de l’any 2014 i actualitzat per darrera vegada el 5 d’abril.

En una de les seves columnes, Martínez Ibáñez, va aprofitar per esbudellar José Miguel García Cortés, el director de l’IVAM que va substituir Císcar i que també va acomiadar-lo a ell. L’anomena «incoherent», «dèspota» i «dèbil» i critica que «expulsés» l’equip directiu del museu «donant-los tan sols una hora per abandonar els despatxos». A l’article –i a cap lloc del diari- es menciona que qui ho escriu és un dels afectats.

Aquesta relació per si sola, potser no voldria dir res si no fos per les estretes relacions comercials que l’IVAM tenia amb Unidad Editorial, empresa editora de El Mundo i altres revistes i diaris. Una de les seves publicacions, Descubrir el Arte, era l’encarregada de la distribució de la revista del museu, Cuadernos del IVAM, amb un cost de 2,3 milions d’euros. Rafael Sierra, director de Descubrir el Arte, era comissari habitual d’exposicions de l’IVAM. El museu va cedir la seva façana de forma gratuïta a la revista Telva –també propietat d’Unidad Editorial- per exposar una mostra de les seves portades amb motiu del vintè aniversari de la publicació. Aquestes actuacions es troben ara investigades pels sobrecostos i irregularitats que les envolten.

Totes aquestes relacions, però, no apareixen als articles de El Mundo en què s’informa de la corrupció a l’IVAM.

No és la primera vegada que Unidad i Editorial i El Mundo apareixen relacionades amb pagaments irregulars per part de governs del PP. L’editorialista de la seva edició balear, Antonio Alemany, li escrivia els discursos al llavors president de les Illes Jaume Matas, i va ser condemnat amb ell per corrupció. També han aparegut indicis que relacionen el diari amb la trama Púnica a través d’un conveni amb el Canal de Isabel II, l’empresa que gestiona l’aigua potable a Madrid. I, tornant al País Valencià, també s’ha sabut de l’ús de convenis irregulars amb la conselleria de Territori i Habitatge quan aquesta estava dirigida per Rafael Blasco, avui empresonat pel «cas Cooperació».

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019