Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les notícies, les entrevistes i els reportatges s’escriuen en tercera persona. Aquesta era un dels mantres que ens van repetir més vegades a la facultat. I això que som d’una època en què van deixar d’inocular-nos el virus de l’objectivitat. Llavors ja era evident que tots som subjectes i la nostra manera d’acostar-nos a la realitat influeix a l’hora d’interpretar-la. Com a contrapartida havíem de ser equànimes i honestos, però sempre des de la tercera persona.

Per què? Preguntàvem alguns (no tots). Doncs perquè la tercera persona et distancia d’allò que expliques, confereix més rigor a les teves paraules i, en definitiva, perquè sempre s’havia fet així. En un món on cada vegada hi ha més informació quin sentit té la tercera persona i explicar el que tothom publica?

Des d’aquí m’agradaria reivindicar el jo: l’ús –que no el mal ús o l’abús– de la primera persona. Els periodistes anglosaxons tenen menys complexes a l’hora d’escriure des de la seva pròpia veu mentre aquí en fugim com si explicar-se fos un pecat capital. És cert que col·locar el ‘jo’ en el lloc indicat és gairebé un joc d’equilibris, però des de la tercera persona també n’hi ha hagut molts que han passejat el seu ego.

Si tu has vist un fet devastador que ningú més coneix, si tu has parlat amb un testimoni que només t’ho ha explicat a tu, si tu has viscut en la teva pròpia pell una experiència que encara pocs han tingut… per què hem de camuflar els ulls del periodista en la tercera persona?

El jo també pot explicar què passa al món des de l’equanimitat i l’honestedat, situant-se en el primer pla dels protagonistes. Només com a garantia que en un periodisme cada cop més estàndard, uniformat i de redacció un estava allà per explicar-ho. I això, avui en dia, és un valor que el distingeix de la resta.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.