Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ni els periodistes ni els mitjans tenen, ni poden tenir, una partida pressupostària per poder pagar l’entrada a les desenes d’actes de pagament que es cobreixen cada setmana. O dels llibres i documents que es publiquen. A partir d’aquesta premissa i que el dret a la informació ha de poder permetre mecanismes perquè redactors, fotògrafs i càmeres puguin accedir-hi. Per allò de la transparència, per exemple. D’aquí ve que es demanin acreditacions de premsa o, directament, accés obert. Ni que sigui aguantar tot un acte de peu, ni que sigui rebre la versió digital d’un treball. La qüestió és poder informar amb coneixença de causa. Fins aquí, bé.

També és bo que els professionals dels informació vagin anant a jornades, actes, actuacions… encara que no sigui dins del seu horari laboral ni acabin tenint cabuda en el mitjà on treballen. Per allò de la formació continuada, per exemple. No tornaré a repetir en aquest article que hi ha una tendència a la precarietat laboral però això limita el poder d’adquisició. I no és estrany que programadors de concerts i festivals, editors i productors rebin -directament o a través del gabinet de comunicació- la petició de suposades ‘acreditacions de premsa’ que no seran més que invitacions encobertes d’ús privatiu. O exemplars de llibres, discos o DVD per al gaudi personal. Com les que també aconsegueixen representants polítics, dirigents d’empreses patrocinadores o altres ‘personalitats’ de la societat civil.

Hi ha organitzadors que les ofereixen directament a canvi (o no) de publicar alguna cosa. La qüestió és establir “bones relacions” i intentar engreixar l’engranatge dels favors mutus. Però hi ha esdeveniments que saben que tenen assegurada una nodrida assistència cobertura i, coneixedors del mal ús que hi ha qui en fa, limiten el nombre d’acreditacions per mitjà. Podent, fins i tot, fer anar malament a la tasca d’un equip que tingui la intenció de bolcar-s’hi.

I com es trenquen les dinàmiques negatives, de dependència? No entrant-hi. Demanant i fent ús de les acreditacions i de la petició de treballs per al que veritablement són: per poder treballar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.