Alguns s’encaparren a dir-nos que és inherent en el comportament de la condició humana, com si es tractés d’una expressió tan natural com menjar o beure, de tant en tant. Per anar tirant. Dels conflictes en traiem i recordem les imatges més sucoses, els crims més execrables generalment vénen sempre acompanyats d’una bona ració de violència. Ens expliquen fins i tot, que de tant en tant no va del tot malament perquè l’arbre vagi recte, i no se’n vagi caps als marges.

Per què de violència, de la debò, de l’oficial només n’hi ha una. La resta, són succedanis, versions desviades dels qui fan lladronici del monopoli, dels qui posen la mà a la cistella quan el botiguer es despista. Impostors d’un monopoli que s’atorga en exclusiva l’estat.

Plorem les mortes del patriarcat, maleïm les guerres despietades, quedem consternats per l’efecte dels atemptats, i ens preguntem d’on neix la violència que es mostra despullada en les receptes informatives dels telenotícies. Estranyes vegades però parlem de l’amo de la copyright i les franquícies.

Potser per què de violència n’hi ha una de bona, i una altra de dolenta. El mateix concepte entra dins la roda del relatiu, el subjectiu i l’opinable. Se’n pot parlar de la seva conveniència o normalitat, quan ja teníem aprés que res la justifica.

Ahir al matí la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya un informe de 120 pàgines sobre ‘L’aïllament penitenciari a Catalunya des d’una perspectiva de drets humans’. Tot un relat de violència, de la bona, de l’oficial. Entre els casos, el de Raquel que va avançar en exclusiva l’anuari Mèdia.cat gràcies a la denúncia feta al Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia. El cas, explicat a l’Anuari Mèdia.cat, d’una interna que després de mesos de trobar-se en un Departament Especial de Règim Tancat va plegar-se davant la violència de l’entorn i es va treure la vida. Hi va deixar una carta pòstuma a la cel·la on denunciava una agressió viscuda només tres dies abans.

El document de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, és tot un relat, un anàlisi i una exposició ben àmplia de com viuen les persones que es troben a la cantonada del darrer racó del sistema: els mòduls d’aïllament de la presó. L’informe i la denúncia implícita que es fa pública vol posar llum a l’obscuritat. El document aprofundeix en aquelles violències poc evidents, les que no entren dins un comunicat mèdic d’urgència.

Assetjament, llenguatge humiliant, desinformació, vexacions, menyspreu, arbitrarietat, anul·lació del subjecte, negació de la paraula, rigor, impunitat i por. Tot això, sistemàticament sobre persones de qui l’estat n’assumeix la seva reinserció, tutela, custòdia i cura. Però en aquell espai resclosit i tancat, on l’ombra de la impunitat dorm, hi ha violència, de la bona, de l’oficial.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019