Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Des d’ahir, Levante-EMV i Superdeporte disposen d’una edició en valencià per a la seva versió digital. La notícia és històrica per a la normalització de la llengua, l’extensió del seu ús social i la consolidació d’un espai de comunicació comú. Això és indiscutible.

Per primera vegada un gran mitjà de comunicació privat –en aquest cas el diari més llegit al País Valencià- fa una aposta decidida per publicar en valencià, no només les notícies relacionades amb el folklore i la cultura popular, o alguns textos anecdòtics –generalment relacionats amb «temes valencians»- sinó tota la informació: política, judicial, econòmica, internacional… Tampoc es tracta de la creació d’un nou mitjà de comunicació –a la força minoritari- que lluita per captar audiència, sinó que els lectors que vulguin llegir en valencià ja no es veuran obligats a canviar de mitjà per a fer-ho. L’abast de la decisió segurament és comparable al naixement de RTVV ara fa 27 anys, amb la diferència que és una empresa privada la qui fa el camí. No pot oblidar-se que Levante és un diari encara pensat en castellà, però no per això el seu pas deixa de ser significatiu.

Sobretot perquè la decisió de Prensa Ibérica, editora de Levante i Superdeporte, dóna algunes pistes del context en el qual es produeix. Fa un any i mig, Paco Piera, director de Levante TV [del mateix grup mediàtic i en valencià], justificava la resistència del diari a fer el pas per «l’escassa demanda dels lectors acostumats a llegir en castellà» i «la manca d’ajudes públiques». Avui sembla que ambdós obstacles s’han remogut i –com recordava el mateix Piera- «la llengua ha deixat de ser una qüestió polèmica, ja no genera problemes».

en valenciàPerò per ser una notícia tan important sembla que hagi passat relativament desapercebuda. Des del mateix diari no sembla que s’hagi pres massa seriosament o, com a mínim, amb tota la solemnitat que mereixia. La seva presentació en xarxes socials va fer-se sense anunciar comptes propis per l’edició en valencià, que facilitarien el seguiment per aquells lectors que prefereixin informar-se en aquesta llengua. Tampoc va llençar-se una etiqueta que agrupés i visibilitzés els missatges de benvinguda. L’especial de llançament de l’edició és pobre i està mal organitzat, de forma que no pot accedir-se de forma completa al web i cal fer una incòmoda cerca per saber les opinions de Paco Lluís Ramos, Paco Alcácer i José Luis Gayà, Alicia Moreno o Enric Esteve sobre la nova edició. A això cal sumar errades solucionables però que desllueixen la presentació, com les nombroses faltes ortogràfiques i de traducció o el fet que l’edició en valencià només sigui accessible des de la portada i no des de qualsevol notícia.

La rebuda de la nova edició en valencià de Levante també ha estat relativament freda en la societat valenciana. Tot i que les crítiques han estat força escasses –segurament proporcionals al poc ressò de l’esdeveniment- aquestes han provingut sorprenentment d’àmbits valencianistes, en lloc dels sectors secessionistes lingüístics, com s’hauria pogut esperar.

Si bé la nova edició en valencià ha estat saludada pel president valencià, Ximo Puig, el de Les Corts, Enric Morera o l’exconsellera d’educació Maria José Català, també són significatives les absències de dirigents tan prominents com Mónica Oltra, Isabel Bonig o Antonio Montiel, o partits com el PP o Ciutadans.

2 Comentaris

  1. Pep

    “comptar amb” no és correcte en el sentit de Tenir, disposar de
    *no només>no (tan) sols, no (tant) solament

    • Redacció

      Corregida l’errada Pep, moltes gràcies!