Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

corresponsal de la razónEl sector periodístic està d’alegria amb l’alliberament d’Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, els tres corresponsals espanyols segrestats durant deu mesos a Síria. Els últims dos dies tots els mitjans han destacat el retorn a casa, l’estat de salut i l’heroïcitat dels tres ostatges i han destacat les col·laboracions que hi han publicat. L’exemple més paradigmàtic d’aquest autobombo camuflat d’alegria per una bona notícia ha estat La Razón, que ha titulat en portada –just a sobre d’una declaració de Sastre- que «El corresponsal de La Razón relata com va viure el segrest».

De forma més discreta, altres diaris com El Mundo, El País o el digital Neupic han explicat als seus lectors la feina que alguns dels alliberats hi havien publicat o els premis que han guanyat. El que no ha publicat cap d’aquests mitjans són les condicions laborals i salarials amb les quals aquests periodistes havien viatjat a un país en guerra, el més perillós del món per a l’exercici del periodisme.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En realitat, per molt que diguin els titulars de La Razón, cap d’aquests era corresponsal de cap mitjà. Eren freelance, periodistes a tant la peça que viatjaven pagant-se les despeses, les assegurances i material imprescindible per aquesta feina com jupetins antibales o cascs. El preu per a les seves col·laboracions depenia de cada mitjà, però en el cas dels citats girava al voltant dels 30 i 40 euros l’article –sovint fotografia inclosa- i a vegades ni tan sols un compromís del diari de comprar un mínim de reportatges. Naturalment, cap d’aquests mitjans s’ha fet càrrec del sou dels seus «corresponsals» durant el temps que han estat segrestats. Encara que no ha transcendit la quantitat del rescat pagat –ni tan sols si aquest s’ha pagat realment- tot apunta a què ha estat el govern espanyol qui s’hauria encarregat d’abonar-lo. En el cas de periodistes anglesos, francesos o estatunidencs segrestats, eren els seus mitjans els que corrien amb les despeses de l’alliberament.

La precarietat dels corresponsals de guerra freelance va sortir mínimament a la llum precisament arran del segrest de Pampliega, Sastre i López, El primer havia denunciat en una carta pública les condicions laborals amb què li tocava treballar i que amb el seu segrest va esdevenir viral. A les pèssimes tarifes per peça publicada s’hi va sumar després l’entrada a una llista negra per haver-ho denunciat.

Ara, però, la majoria de notícies ha preferit centrar-se en el seu pes, l’alegria dels seus familiars o les gestions governamentals per tornar-los a casa i han obviat aquesta part, altres, com el rotatiu del Grupo Planeta, han aprofitat per destacar que ha estat el «corresponsal de La Razón» i, per tant, parlar més del diari que del periodista. Altres mitjans, com ABC, fins i tot van posar en perill la seguretat dels segrestats per tal de publicar una exclusiva. Avui, només algunes veus com la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) han recordat la dura realitat laboral d’aquests periodistes.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un Comentari

  1. Quico Ràfols (SPC)

    Si hi ha alguna organització que des de fa quinze i més de vint anys defensa els periodistes a la peça i especialment les seves dures condicions de treball quan ho fan en conflictes bèl·lics són la FeSP i l’SPC. Ho vam fer arran del segrest de Ricard Garcia Vilanova (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/la-fesp-urgeix-regularitzar-llei-el-treball-dels-periodistes-la-pe%C3%A7a), de la mort de Ricardo Ortega a Haití (http://www.sindicatperiodistes.cat/node/3125) o en el mateix cas d’Antonio Pampliega (http://fesp.org/index.php/noticias/item/6147-el-precio-de-una-cr%C3%B3nica-de-guerra-32%E2%82%AC). Reclamem un Estatut del Corresponsal de Guerra (http://www.sindicatperiodistes.cat/sites/default/files/documents/RS%20estatuto%20del%20corresponsal%20de%20guerra.pdf) aprovat a la Trobada de Periodistes de la Mediterrània, celebrada a Almeria l’any 2005. Ahir ens vam centrar en mostrar la nostra satisfacció per l’alliberament de Pampliega, López i Sastre perquè la denúncia de l’extrema precarietat laboral que pateix el sector la fem cada dia.