tancament d'aules«Eliminar aules per criteris econòmics és una injustícia». Aquesta frase, de Matilde Desantes, la directora del col·legi Jesús-María de la Fuensanta de València obre avui un extens reportatge a Las Provincias sobre el tancament d’aules escolars al País Valencià.

A l’article, Desantes reconeix que la seva escola no arriba a la ràtio mínima per justificar el concert, però «assenyala que és necessari disposar d’aules amb pocs alumnes». El diari no la contradiu i a l’article no pot llegir-se cap veu que defensi la posició de la conselleria.

Des de fa unes setmanes Las Provincias està especialment preocupada pel tancament d’aules i en cinc dies ja li han dedicat dues portades al problema i almenys s’hi poden trobar 19 notícies a l’edició digital. A la majoria es critica la decisió de la conselleria de reduir unitats i es destaca les protestes de les comunitats educatives afectades. A vegades fins i tot en forma de prèvia, convertint així el diari en altaveu dels convocants.

tancament d'aulesPer entendre aquesta preocupació cal saber que, aquesta vegada, el tancament d’aules afecta exclusivament a l’escola concertada.

Entre 2012 i 2014 va haver-hi les més brutals retallades en educació de la història autonòmica del País Valencià. A banda de les pèrdues salarials per mestres i personal no docent, van incrementar-se les ràtios, es van reduir plantilles i, també, va produir-se un tancament d’aules massiu. També va haver-hi massives protestes de la comunitat educativa. Llavors els afectats eren en exclusiva els usuaris de l’escola pública. Sindicats i associacions de pares van denunciar que les retallades responien a uns criteris ideològics, i que mentre es tancaven unitats públiques se’n concertaven noves de privades.

tancament d'aulesDurant tot aquest temps és impossible trobar a Las Provincias un reportatge que es posi a la pell dels afectats com el d’avui. De fet, quan s’informava del tancament d’aules s’atribuïa exclusivament a la baixa natalitat i a la reducció de la demanda i, fins i tot, va arribar-se a plantejar com una qüestió positiva, ja que permetia «tancar barracots». Davant l’anunci del tancament d’aules més massiu mai programat, Las Provincias no va publicar-ne una sola línia i, en canvi, va dedicar dues portades consecutives a criminalitzar els sindicats d’ensenyament de l’escola pública. També va despolititzar-se el problema, atribuint les retallades a una mena de catàstrofe natural del que ningú no n’era especialment responsable. Ara, en canvi, el nom del conseller apareix als titulars com a responsable personal del conflicte.

tancament d'aulesParal·lelament a aquests tancaments, el diari assegurava que mancava oferta en l’ensenyament concertat.

Les massives vagues i manifestacions en defensa de l’ensenyament pública van ser menystingudes, reduïdes a anècdotes i problematitzades, si no directament criminalitzades.