Psicosi per parlar de pànic. Esquizofrènia per referir-se a l’alarma. Bipolar per referir-se a un mentider. L’ús del llenguatge no és neutral ni innocent –per molt que, en la majoria de les vegades, es faci de forma inconscient- i pot servir per estigmatitzar i incrementar l’exclusió social de col·lectius sencers, en aquest cas les persones que pateixen trastorns mentals.

Com tracten els mitjans aquest tema? Les dades que ofereixen els primers informes de l’Observatori Mitjans i Salut Mental –impulsat conjuntament per Obertament i el Grup Barnils, editor de Mèdia.cat- són força decebedores, tot i que poden destacar-se algunes tendències positives.

Els dos informes que es presenten avui –que corresponen a l’anàlisi del 2014 i 2015- assenyalen que fins a un 50% de les notícies amb alguna referència als trastorns mentals contribueixen a estigmatitzar-los, mentre que gairebé un 10% contribueixen a trencar aquest estigma. La resta podrien classificar-se com a neutrals.

L’ús inapropiat del llenguatge –amb exemples com els que se citaven a l’inici de l’article- és la principal forma d’estigmatització i apareix en un 55,5% de les vegades. La segona font de queixa és la vinculació entre trastorns mentals i comportaments violents, agressius o criminals (un 35%), sovint de forma injustificada o no demostrada, són les principals formes en què els mitjans actuen de forma estigmatitzant. La manca d’experts i l’ús de fonts no fiables en la matèria –com policies, polítics o testimonis casuals- són una de les principals causes d’aquesta vinculació. Fins a set de cada deu notícies de fets violents apareixen relacionades amb algun trastorn mental.

L’informe 2015 cita com a exemple especialment negatiu les declaracions de la consellera Irene Rigau en el cas del nen de l’IES Joan Fuster, que els periodistes van reproduir sense contrastar-ho amb l’opinió d’un expert. La repercussió del cas i la rellevància del càrrec que va emetre un diagnòstic sense tenir-ne totes les dades van esdevenir una combinació especialment greu.

Precisament quan la salut mental apareix de forma secundària al text o no és el tema principal de la notícia és quan apareixen més habitualment les referències més estigmatitzants. La bona notícia és que quan l’article o reportatge se centra en els trastorns mentals com a tema principal, en general la valoració és majoritàriament positiva. Les notícies ocupen un lloc més destacat i es documenten amb fonts contrastades que inclouen testimonis en primera persona.

Per seccions, Cultura va ser la que obté una pitjor valoració el 2014, bàsicament per l’ús metafòric i inapropiat del llenguatge. També pel que l’informe anomena «falsos positius», com per exemple la vinculació entre trastorn mental i genialitat artística, una connexió que si bé no és estigmatitzant de forma directa, tampoc té cap base científica.

En canvi va ser Internacional, amb un 75% de notícies estigmatitzadores, qui s’atorga aquest títol el 2015. La cobertura de fets relacionats amb actes criminals com atemptats o massacres amb problemes de salut mental, on es feia servir «psicosi» i «esquizofrènia» per descriure situacions de pànic i alarma és la principal queixa. Els corresponsals a l’estranger han demostrat desconeixement cap a la salut mental i han aventurat diagnòstics sense contrastar-los amb fonts expertes.

Per mitjans, a la ràdio és on es tracta millor la salut mental, se li dóna més protagonisme, li dedica més espai i ofereix més veu als testimonis en primera persona i experts. Fins a un 64% de referències analitzades tenen la salut mental com a tema principal i d’aquestes el 84% tenen un enfocament positiu. En només un 5% dels casos s’han detectat usos metafòrics del llenguatge.

En canvi la televisió obté qualificacions negatives quan la improvisació entra en joc. En tertúlies i espais d’opinió sense experts, on els col·laboradors debaten sense una preparació prèvia, és quan més apareix l’estigma (un 75% de comentaris negatius).

En una escala de l’1 al 10, on l’1 suposa una informació al servei de la superació de l’estigma i el 10 una informació totalment estigmatitzadora. Els mitjans van treure un 5,19 el 2014, i un 4,33 el 2015.

Per fer possible aquests informes s’han analitzat unes 2.000 peces informatives de 2014 i 2015 de La Vanguardia, El País, El Periódico, Ara i El Punt Avui; de totes les seccions i gèneres on hi havia referència a la salut mental. L’informe 2015 inclou també l’anàlisi 97 peces de ràdio i 89 de televisió de TV3, BTV, TVE, Antena 3, Tele 5, Catalunya Ràdio, RNE, Rac 1, COPE, Cadena Ser i Onda Cero.

Més informació: