Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

«TV3, acusada de ‘manipular’ en una entrevista» titula El Mundo un article publicat ahir. La polèmica: aquesta entrevista a Carles Sastre emesa al programa Més 324 el 16 de desembre de 2015. Llavors, el presentador, Xavier Graset va presentar-lo com «membre de l’Exèrcit popular Català (Epoca) i de Terra Lliure» i «independentista històric», enlloc que com a «terrorista», que és el que demanava el Grup de Periodistes Pi i Margall, que van interposar una queixa al Consell d’Audiovisual de Catalunya (CAC), que aquest va desestimar.

El Mundo informa d’aquests fets, però de forma ben curiosa, ja que al titular sembla que TV3 hagi estat realment reprovada per aquesta entrevista, quan en realitat no és així. Als subtítols la confusió es manté quan s’explica que «Tres consellers del CAC critiquen la xerrada amb l’exdirigent de Terra Lliure, Carles Sastre» i «Denuncien [sense especificar qui] que el presentador ometés la condemna per matar a José María Bultó».

Que el CAC trobés justificada la correcció de la presentació de Sastre feta per Graset es presenta a l’article com un «nou cisma» a «l’organisme, depenent de la Generalitat» [en realitat els seus membres són escollits pel Parlament] i no com una resolució vàlida si bé ajustada, ja que va haver d’aprovar-se gràcies al vot de qualitat del president, una mesura aplicada sempre que hi ha empat. En tot el text, l’única veu que apareix és la dels consellers discordants els qui exposen en detall tots els seus arguments, mentre que la posició oficial del CAC a penes és resumida als dos últims paràgrafs, quan ja han estat totalment desacreditades.

No es tracta tant de justificar o denunciar les decisions del CAC –El Mundo les troba molt correctes quan reforcen la seva línia editorial– sinó de presentar el conflicte de forma justa i equilibrada per tal que el lector pugui fer-se’n una idea clara. I més quan es tracta d’un article en què es denuncia una manipulació. Una aproximació molt més serena és la que ha fet, per exemple, El País, on, tot i que no pareix la versió de Grasset, almenys els arguments es presenten seguint una seqüència lògica i clara.