Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En les darreres setmanes han dimitit dos càrrecs de Ciutadans –José Luis Juste, diputat a les Corts d’Aragó, i Federico Pérez Oteiza, coordinador del partit a La Rioja- per haver aparegut vinculats als papers de Panamà. Dos dies després la direcció destituïa el delegat territorial de Múrcia per les irregularitats del finançament regional. Per les mateixes dates es feia públic el control de la direcció estatal de les subvencions dels grups de grans municipis i diputacions, que havien d’ingressar aquests fons a uns comptes corrents sota control de la direcció central, un moviment que podria ser il·legal.

I aquests serien els casos més greus. N’hi hauria de més locals –com la tresorera de Ciutadans de La Rioja que presumptament hauria estafat 18.000 euros al partit– o més laterals, com la detenció de Mario Conde, qui havia donat suport a la formació taronja però sense integrar-s’hi mai.

No està gens malament per un partit que va estendre’s a escala estatal fa just un parell d’anys i que no governa cap institució important. Però tot i això, la corrupció de Ciutadans no genera escàndols. No obre portades ni informatius, no domina tertúlies ni mobilitza els creadors d’opinió. Tampoc se li pregunta per aquest tema a cap de les múltiples entrevistes que Albert Rivera concedeix a tot tipus de mitjans.

ciutadansL’única excepció a aquest poc interès la va marcar La Razón, que entre el 23 i el 26 d’abril van dedicar quatre portades consecutives al sistema de desviament de subvencions municipals. En aquells dies Ciutadans, aliat amb el PSOE, s’havia convertit en el principal enemic a batre del PP per evitar un govern alternatiu sense ells.

Una possible explicació podria ser que, comparativament amb els casos de corrupció del PP –però també PSOE i CiU-, les denúncies contra Ciutadans són relativament de poca importància i que els mitjans s’estan centrant en aquells casos informativament més rellevants. Un argument molt plausible si els suposats escàndols de Podem –finançament de Veneçuela o ‘cas Rosell’, la majoria d’ells sense demostrar quan no directament invencions i mentides- no haguessin ocupat tant d’espai en l’agenda mediàtica.