Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Tractat de Lliure Comerç (TTIP per les sigles angleses) entre la unió Europea i els EUA s’ha negociat en un secret que els mitjans han respectat abordant el tema de forma molt prudent, fins i tot quan van començar a aparèixer les primeres filtracions.

Ara, però, a mesura que les negociacions avancen i creixen les veus crítiques i les filtracions, ignorar el tema deixa de ser una opció viable. Per això la majoria de grans mitjans han començat una nova estratègia: defensar les virtuts del TTIP, en lloc de promoure un debat on totes les veus es trobin en igualtat de condicions.

La incapacitat dels mitjans de criticar el TTIP no és nova –si bé hi ha excepcions, fins i tot entre mitjans tradicionals-, però arran de les filtracions de les negociacions per Greenpeace aquesta tendència s’ha accentuat, tal com analitzava recentment el blog econòmic El salmón contracorriente. N’oferim les claus en vuit punts.

1. Punts ‘objectius’. Tots els mitjans han inclòs els seus catàlegs sobre punts positius i negatius del TTIP, presentats de forma objectiva o, com a molt, com a arguments de partidaris i detractors. El problema ve quan es titula que «El TTIP crearà dos milions de llocs de feina segons experts», com si aquesta fos una informació objectiva i contrastada. Més enllà, l’econòmic Libre Mercado resumeix el «polèmic debat» parlant de «millora del poder adquisitiu» com una dada objectiva i definint els opositors com a «proteccionistes subvencionats».

2. Beneficis. Altres mitjans han preferit tirar pel dret i explicar als seus lectors directament els «beneficis» del TTIP, talment com si es tractessin d’unes promeses electorals. El Economista ha xifrat en 545 els euros de més que disposarà cada família a la UE. ABC ho ha resumit tot en quatre fotografies en què prometen «més renda i feina» i «creixement del PIB».

3. Arguments desiguals. Diaris més centrats han presentat de forma una mica més equilibrada els pros i en contra del TTIP, però en alguns casos com aquest de El País, deixen els arguments dels detractors per al final, després dels apartats «El que al·leguen els partidaris», «Avantatges per a Espanya» i «En quins temes sensibles discrepen».

4. Notícies o promoció? Una de les fórmules de la campanya a favor del TTIP –i també en contra- és l’organització de conferències per difondre els arguments propis. Però quan els mitjans ressenyen aquests actes de forma acrítica acaben convertint-se en col·laboradors de la campanya. Un exemple seria aquest, de Valencia Plaza: el titular –«Empresaris i advocats defensen els beneficis per a la Comunitat del TTIP»- denota certa neutralitat dels defensors i a més és molt més difícil trobar ressenyes similars amb els arguments del ‘no’.

5. Elecció d’entrevistes i columnistes. Una altra forma de fer campanya pel TTIP és l’elecció de les persones que s’entrevisten o els col·laboradors, massa sovint presentats com a «experts neutrals», quan en realitat les seves opinions estan –com totes les altres- marcades per una tendència ideològica determinada.

6. Menystenir els opositors. L’opció que en canvi sí que es presenta com a ideològica és la contrària al TTIP, que El País presenta com «discurs antiglobalització» i no com col·lectius socials que defensen els seus interessos i drets. Una altra versió és la vinculació entre oposició al TTIP i extrema dreta, quan en realitat aquesta s’ha mantingut, a la pràctica, allunyada d’aquest debat més enllà d’alguna declaració puntual.

7. Insults als opositors: Una versió extrema –però no anecdòtica- és l’insult directe als opositors, que poden ser anomenats «proteccionistes subvencionats», com s’ha vist més amunt, o «paranoics», com fa un columnista a Expansión.

ttip8. Silenciament de les protestes. Una forma de treure-li importància a les lògiques preocupacions que pugui generar el TTIP és minimitzar i banalitzar les protestes que està generant arreu d’Europa. Potser per això, cap diari va publicar en portada aquesta imatge de la massiva protesta d’octubre a Berlín contra el tracte.

Un Comentari

  1. manel

    Aquesta TTIP es un esborrany per ser “debatut” i “retocat” per que no es digui. Desprès de que sigui aprovat (con gran boato), ho aplicaran dissimuladament a la seva manera.Acceptar el sistema del Crèdit/Deute comporta aquesta dependència del mon social al mon finacer