Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

ietiEl fòrum més gran de parla hispana va trontollar al conèixer-se que Forocoches havia utilitzat el compte d’un usuari i li havia canviat el nom per fer-lo servir com a esquer d’una campanya viral d’una marca d’ulleres de sol. La tècnica no és nova, i fòrums com aquest, que compta amb quasi 700.000 usuaris registrats i té més de 7 milions d’usuaris únics al mes, acostumen a comptar amb ciberactivistes de diversa índole (polítics, comercials…) per captar l’atenció dels usuaris. Això, però, anava un pas més enllà i amb un agreujant: tenir els mitjans com a còmplices.

La història és simple. El 29 de gener l’usuari Kangaroo creava un tema on afirmava haver vist el Ieti a l’estació d’esquí de Formigal i, per donar veracitat al relat, adjuntava dues fotos. Ràpidament els mitjans van començar a difondre la notícia amb El Mundo i l’ABC al capdavant. Un Ieti a Formigal? Havia d’ocupar portades, mentre l’estació d’esquí amb l’ajuda de Forocoches seguien alimentant el rumor.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Pocs dies després, però, es destapava el truc. Tot era fruit d’una campanya a tres bandes entre l’estació d’esquí, la marca d’ulleres i el fòrum per presentar un nou model. Arribats a aquest punt es plantejava un dilema: Quin paper havien de tenir els mitjans? Rectificar? Quasi tots van optar per fer notícia de la campanya, publicitat i parlant de les marques i l’engany. Això, però, és el que hem d’esperar? És el paper que pertoca als mitjans?

L’arribada de l’online ens ha dut a unes publicacions on massa vegades el clic passa per sobre la informació, els valors i allò que realment és notícia. Cap dels mitjans que a l’inici van parlar de la possible presència del Ieti a Formigal devia creure que allò era real. Cap. Però tot i així ho van publicar, tirant de retalls i sense enviar a ningú a comprovar-ho. Naturalment, no calia. Clics, visites, diners. Una equació que va passar per sobre de qualsevol lògica i enganyant a un lector que, potser, es pot arribar a creure la informació. La pregunta que ens hem de fer és, ha d’anar cap aquí el periodisme?

Només cal fer un cop d’ull al Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes, per exemple, per adonar-se que aquesta praxis no hauria de donar-se, i, si es dóna, hauria de ser avisant al lector que tot plegat és fals. No entrarem, perquè no en tenim proves, a valorar si hi havia alguna remuneració darrera de les publicacions, el que sí està clar és que, cada cop més, es fa servir la informació com a plataforma publicitària, en aquest cas d’ulleres, però en d’altres d’ordinadors, telèfons… i tot plegat en una professió, la nostra, que cada vegada sembla perdre més crèdit. Potser caldria fer una reflexió i passar els principis per davant del clic, que el menjar d’avui pot ser la fam de demà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019