Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui em tocava publicar i volia tocar algun tema d’actualitat. És actualitat, per exemple, aquesta capacitat que tenen molts mitjans de transportar-me del mediterrani al Carib. Cada matí quan m’aixec dubt de si sóc a Barcelona o a Caracas. La fixació amb Veneçuela que, pel que es veu, pateixen els directors d’aquests mitjans, fa que no sigui destarifat que algun conciutadà despistat pugui conèixer millor la situació política veneçolana que no pas la catalana i espanyola.

Per altra banda, també m’havia sentit temptat de parlar sobre el Boss. No sobre en Bruce Sprignsteen en si, ja que això no és una revista musical, sinó sobre la polèmica mediàtica que ha generat la seva salutació en començar el concert a Barcelona. El que per a mi sembla més un error d’algun guionista o de la mateixa locutora, per a alguns mitjans catalans és una ofensa imperdonable i una manipulació voluntària de Televisió Espanyola.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En qualsevol cas, les meves circumstàncies personals han fet que no pugui parlar d’aquesta actualitat perquè, per a mi, l’actualitat fa uns dies que ve sent una altra: entregar el maleït treball d’Història del Periodisme. És el que té ser estudiant quan s’acosten aquestes dates. L’Enric Marín i en Joan Manuel Tresserras, els professors de l’assignatura, ens van comanar un treball de recerca i ens van donar prou llibertat creativa: anàlisi sobre el cobriment de fets històrics, investigacions sobre mitjans antics, biografies de periodistes… Els meus companys i jo vam decidir treballar un tema que crec que guarda alguna relació amb els que se solen tractar en aquesta secció, així que he decidit exposar-vos-en algunes de les conclusions.

El títol del treball era “El paper del diari El País en la consolidació del Règim del 78 (1982-1986)”. Bàsicament, ens hem dedicat a analitzar editorials sobre alguns dels moments i temes claus d’aquest període: l’aprovació de la LOAPA, les eleccions del 82 i el referèndum de l’OTAN. La nostra intenció era veure quina era la postura del diari sobre aquests tres temes en concret, i quines coses eren una constant en els tres i quin paper havia jugat El País en la consolidació del sistema polític espanyol, això que anomenem el Règim del 78.

Les conclusions més generals del treball tenen un punt d’obvietat, però tot i així em sembla escaient senyalar-ho. En el període de consolidació de l’actual sistema polític, la principal capçalera de l’Estat espanyol i la trinxera mediatico-cultural del Partit Socialista va apostar decididament per l’Estat de les Autonomies, la centralitat de les institucions constitucionals i la idea de la “modèlica Transició”, el sistema bipartidista (en aquells moments, PSOE-UCD) i el mantra del “consens”.

Els editorials de El País mostren la voluntat de tancar l’horitzó d’opcions de la política possible mitjançant un joc d’inclusió i exclusió d’actors en la centralitat d’un sistema polític encara verd i poc consolidat. L’esquerra responsable, el centrisme, els nacionalismes moderats, alguns elements de la dreta democràtica i, sobretot, els consensos entre aquestes forces són considerats els pals de paller sobre els quals ha de pivotar el sistema polític i parlamentari. Per altra banda, la dreta franquista, molts elements a l’esquerra del PSOE i els “nacionalismes radicals” són sistemàticament dejectats o exclosos.

En definitiva, aquest treball és un repàs minúscul al paper d’un mitjà, El País, en la configuració del sistema polític espanyol que ara comença a trontollar. A més, crec que, tot i que no hi hem fet cap referència explícita, també pot servir per pensar el paper d’alguns mitjans en l’actual moment de crisi-recomposició del sistema polític espanyol i català.

Si aquest article us ha encuriosit, podeu consultar “El paper del diari El País en la consolidació del Règim del 78 a Espanya (1982-1986)” i també la presentació de suport que en Jordi Peralta, n’Alberto Prieto i jo hem fet servir per exposar-lo a classe.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.