Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La normalització de relacions institucionals entre els territoris de parla catalana a l’estat espanyol ha comportat en el camp comunicatiu, el retorn a la reciprocitat de canals públics de ràdio i televisió. El passat 15 d’abril l’audiència de Catalunya va poder tornar a sintonitzar el canal IB3 en justa reciprocitat al fet que els espectadors de les Illes, ja veien, des del desembre de 2015, TV3.cat, el 3/24 i el Súper3/33.

La setmana passada es reunien, a Barcelona, els presidents de la Generalitat Valenciana i de Catalunya, Ximo Puig i Carles Puigdemont i acordaven, entre altres mesures que, quan Canal 9 torni a emetre, probablement a finals d’any, aquest arribi a les pantalles catalanes, de la mateixa manera que TV3 es tornarà a veure al País Valencià. I també van parlar de crear sinergies entre les dues empreses públiques.

Tot plegat, una normalitat que mai hauria hagut de desaparèixer i que només ho va fer per raons polítiques que tenien l’arrel en l’anticatalanisme que va brandar el PP de les Illes i el País Valencià, contrari a res que s’assembli a un espai comunicatiu entre els territoris del català.

Aquesta obsessió per fer desaparèixer l’espai cultural i lingüístic comú, per trossejar-lo i empetitir-lo emergeix cada vegada que aquesta formació política, a la qual s’ha afegit ara Ciudadanos, arriba a les institucions.

Per sort de tots plegats, fins al 2019 no hem de patir perquè torni a haver-hi pals a les rodes a aquest intercanvi de canals i aquell any, (Déu no ho vulgui, que es diu popularment), si tornen a tenir temptacions d’apagar aquests senyals, potser es trobin amb un conflicte internacional.

Mentrestant hauríem d’aprofitar aquests anys per bastir un sistema de mitjans de qualitat que arribi a tot el territori dels Països Catalans que promogui l’intercanviï de productes, la subtitulació i el doblatge, l’elenc d’actors amb els seus corresponents accents, la tecnologia i la promoció internacional comuna.

En aquest sentit, valoro molt positivament dues iniciatives que tot i que han passat desapercebudes pels mitjans, van en aquesta línia i poden ser un magnífic punt de partida per treballar per bastir l’espai de comunicació comú en català.

La primera iniciativa va sorgir en la trobada organitzada pel sindicat STEI el desembre passat a Ciutat de Mallorca sota el títol “Jornada espai de comunicació en català”. Durant dos dies es va debatre sobre el present i futur de la premsa escrita i la digital, la ràdio i la televisió, la reciprocitat de mitjans i si cal un espai comú de comunicació en català. I la conclusió principal a la que es va ser arribar va ser la d’impulsar la creació del Consell de l’espai de Comunicació en Català.

El professor Josep Gifreu, un dels participants i impulsor des de fa dècades d’aquest concepte d’espai comú de mitjans dels Països Catalans, explicava en un article a Vilaweb, les raons d’aquesta iniciativa:

«La idea és que el Consell sigui la ‘instància central de la institucionalització’ de l’espai de comunicació en català, amb voluntat de donar resposta als reptes actuals dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Uns nous reptes que desafien la totalitat de la catalanofonia més enllà de fronteres polítiques i administratives i de diferències ideològiques.

Es pretén la creació d’un organisme estable en el qual hi deleguin competències els governs de les Illes, Catalunya i el País Valencià amb l’objectiu que faci “polítiques de comunicació compartides i supervisar línies d’actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mitjans en català i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia».

Però per passar de la teoria a la pràctica caldrà que convencin els tres executius i ja s’han posat mans a l’obra. Caldrà seguir-ne de prop les passes per veure’n els resultats però la idea compta, si més no, amb unes complicitats polítiques que fa temps que no coincidien, alhora, als tres governs.

La segona iniciativa que apunta en la bona direcció per anar bastint aquest espai és la signatura d’un conveni entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el TERMCAT que vol estrènyer la col·laboració de les dues institucions per treballar en el desenvolupament de terminologia comuna en els diversos àmbits del coneixement. Aquest pas, impensable només fa cinc anys, ha de servir perquè millori qualitativament i s’optimitzi la feina feta pel TERMCAT i l’Acadèmia per al desenvolupament de la llengua en els àmbits especialitzats de la ciència, la tècnica i les humanitats. I això vol dir, principalment, en l’àmbit educatiu i dels mitjans de comunicació.

Potser em direu somiatruites o bufanúvols, però després de tants anys de sentir parlar i debatre sobre l’espai català de comunicació, és la primera vegada que veig possible la institucionalització d’aquest concepte. I tot plegat ha de servir per tenir més força com a cultura i poder comptar amb uns mitjans de comunicació fets en la nostra llengua, més competitius a nivell internacional però, sobretot per ser majoritaris en el nostre propi àmbit, els Països Catalans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.