La policia que paguem entre tots perquè protegeixi els nostres drets no pot anar agredint de manera deliberada periodistes identificats. No ho ha de fer. Això ha passat –a mi em van clavar dos cops de porra en una de les càrregues de les protestes contra el pla Bolonya, un al braç on duia el braçalet de premsa- i continua passant. No hi ha discussió possible, en aquests casos només hi ha lloc per a la condemna.

Dit això, haig d’afegir una cosa: jo no apunto perquè la policia dispari, com m’han dit més d’una vegada aquesta setmana. Explico les coses que passen de la manera més honesta que puc. I això vol dir que intento explicar-les totes, des de les càrregues policials a les destrosses al meu barri, passant pels veïns que repiquen cassoles en suport als manifestants i els que els critiquen. I dic que ho intento perquè aquests dies se m’ha fet bastant difícil.

Ahir vaig veure una piulada d’algú que se suposa que sap com funcionen els mitjans de comunicació que deia que les imatges d’una càrrega en concreta les tenia tota la premsa però no les feia servir. No és veritat. Jo no les tenia. Senzillament perquè no era allà. En tenia d’altres, i als vídeos que he fet sobre els avalots de Gràcia les he posades. Però no podia ser a tot arreu i a alguns llocs no m’hi deixaven gravar. “Fotos no”, cridaven, mentre et feien fora a empentes.

És impossible gravar o fotografiar bé les càrregues policials, tal com es queixen molts manifestants que parlen de la manipulació dels mitjans, si no et deixen actuar amb llibertat. Si no pots dur una càmera i ser entre ells. Si t’ho impedeixen, només pots estar darrere dels antiavalots, a massa distància per enregistrar res bé. Això és lògica pura i els manifestants haurien de ser conscients que la premsa pot ser un escut contra l’abús policial, quan n’hi ha.

Però hi ha alguna gent que va a les protestes de Gràcia i a moltes altres amb la intenció clara de fer barricades, rebentar bancs, establiments de grans cadenes o fins i tot botigues petites, i que no vol que els fotografiïn i els enregistrin. Abans-d’ahir un grup d’unes desenes d’encaputxats, armats amb garrots i amb una pancarta reforçada tenia un parell de persones dedicades exclusivament a impedir que ningú els gravés o els fes fotografies. “Si fas fotos i te les prenen m’enviaràs a la presó”, deien. Som al segle XXI, com volen impedir que algú, un veí des d’un pis, qui sigui, no els fotografiï amb un mòbil?

També abans-d’ahir dos fotògrafs i jo vam quedar entre la policia i els manifestants més agressius just abans de la primera càrrega, arrecerats en un portal. Vam haver de fugir quan les ampolles de cervesa es van començar a trencar damunt dels nostres caps. Aquesta actitud no només els perjudica a ells, perjudica a tots els manifestants i a tota la societat. Afavoreix que després només quedin les imatges de les destrosses, no del que ha passat perquè hi siguin.

Tots els periodistes fem la feina com l’hauríem de fer? No. Segur que no. Però molts ho intentem. I a vegades, entre uns i altres, se’ns fa massa complicat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

4 Comentaris

  1. Carme

    Un gran artícle, la societat sols canviarà quan serem capaços de despertar y pensar per nosaltres mateixos. Fa un temps hauria pensat “que diu aquest”, per sort, vaig entrar en política local del meu poble i he vist tanta inutilitat, aprofitament i mediocritat “política” que et pots esperar de tot. Però també ès sert que tenim el que ens mereixem.
    Moltes gràcies per informant-nos del que en primera persona has vist, i si us plau, continua així.
    Carme

  2. Jaume Albalá

    ¿ No es sospechoso q la Ley mordaza sea la primera en prohibir fotografías?.
    ¿ No es sospechoso q casi nunca se detenga a los q queman y rompen…..y además NUNCA les juzgan?…..lo dicen Cat. d Derecho Penal!

    ¿ No es sospechoso q hubiesen en algún momento más efectivos policiales q manifestantes y periodistas?

  3. mel

    Hola Enric, sóc una de les persones que sempre crida ‘la premsa apunta, la poli dispara’ i t’he de dir que t’estàs confonent, no ens referim precisament al moment en que feu fotos de manifestants fent accions directes. Tot i que és veritat que hi ha gent que es vol protegir encara més, és bastant estúpid, en la meva opinió, trencar una càmera a un fotograf quan la policia des de dalt dels edificis ja fa fotos i en millor qualitat. No és aquest el problem que tenim amb la premsa.

    Si cridem això és pels relats que feu de les manifestacions, per la criminalització que vivim dia rere dia en els vostres mitjans, per sempre donar veu als Mossos, per, en la majoria dels casos, fer copy-paste dels comunicats dels Mossos, per notícies com les aparegudes a la Vanguardia o el Mundo aquests dies inventant-se sigles d’organitzacions per a poder després criminalitzar i que la policia pugui detenir i empresonar sense cap problema. No ens val l’excusa de que sou simples curreles, esteu en empreses privades i us debeu a uns interessos particulars. Per molt que t’ho creguis, no ets independent, no cal fer postureo, i els interessos del 99% de mitjans, 100% en els de massa, són contraris als nostres. Això, en la meva opinió, us dona tant a vosaltres la legitimitat de criminalitzar-nos com a nosaltres de criticar-vos.

    Ho sento molt si tens bones intencions, sé que en molts casos es així, però ja són molts anys i moltes veiem com a la premsa com una part més de l’emtramat policia, jutges, polítics que dia a dia ens fan la vida impossible.

    • Quim

      Estic d’acord en què la premsa majoritària no explica relats sinó que relata anècdotes morboses.

      Amb tot, jo he pogut seguir millor què passava a Gràcia gràcies a mitjans “alternatius” i fotoperdiostes que han explicat fets i realitats més amplis i no oficialistes. Per tant, entenc que expulsar-los o agredir-los és impedir que hi hagi relats diferents a l’oficial.