Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’excés de llum no hi fa veure, encega. Ho he recollit d’un article d’en Barnils. Es tracta que hi hagi poca llum però que sigui de fiar. Des que visc fora l’excés d’informació em provoca una mena de malestar difícil de definir. Per molts consells que rebis, costa de trobar un mitjà confiable en un 90%, posem per cas. I acabes fullejant mitja dotzena de diaris amb un batibull que te’n fas creus.

Dels articulistes mexicans finalment m’entretinc amb un avi beneït que escriu unes grolleries impublicables a casa nostra. Després de dotzenes de pàgines de violència i linxaments, assassinats de periodistes, corrupció, impunitat i, sobretot, mentires dels “homes públics” que en Catón escrigui bestieses sobre “dones públiques” em fa somriure.

Cada dia entenc més que hi hagi gent suficientment preparada, com diríem, que viu en una bombolla informativa, per exemple a Mèxic. És com una mena de ressort que permet la supervivència en condicions absolutament anòmales. Fa anys que vaig aprendre que amb por no es pot viure, i per tant si vius en una societat on massa coses s’arreglen a trets, entens que hi hagi qui no vulgui saber de la missa ni la meitat.

Però la curiositat i no acceptar les mentires, pot més que la prevenció en el periodista. Per això seguirem llegint, fullejant o mirant tants diaris “seriosos” com puguem, a veure si som capaços de treure’n l’entrellat d’un país massa gran, massa complex, per quedar reduït a un titular publicat a 10.000 kms. Com admiro la feina dels bons corresponsals! Que de bocí en bocí ens acosten realitats tan llunyanes i posen el focus sobre allò important, encara que només sigui per una estona. Océano África d’en Xavier Aldekoa em permet descobrir un molt bon corresponsal i, crec, millor persona. Llegint les històries de tants protagonistes de l’altra banda de l’oceà m’allunyo per una estona dels procel·losos oceans mexicans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.