protestes socialsL’estat francès viu una onada de protestes socials sense precedents, amb aturades indefinides a serveis bàsics com els transports públics, les refineries o les centrals nuclears que han paralitzat el país, han generat llargues cues davant les benzineres i podrien provocar fins i tot talls de llum. Darrere aquestes mobilitzacions hi ha una Llei del Treball, salvatge segons els sindicats, «descafeïnada» segons El País, pel que el suport a les protestes, tot i les molèsties, es manté per sobre el 50% dels ciutadans a totes les enquestes.

Els grans mitjans francesos s’han unit unànimement contra aquestes protestes. Les portades i reportatges televisius s’han centrat en les cues d’automobilistes i els problemes de transport, oblidant d’informar dels motius i reivindicacions de les protestes, segons les anàlisis de l’observatori crític de mitjans Acrimed. Els editorials han arribat a acusar els sindicats de «xantatge» i «prendre ostatges». També d’una «radicalització de la CGT revolucionària ben orquestrada per tal de paralitzar el país», tal com resumeix aquesta periodista del canal públic France 2:

El nivell d’agressivitat dialèctic ha sorprès al país, però no ha refredat els ànims dels vaguistes. El sindicat majoritari CGT va demanar a les capçaleres de París de publicar un article del seu secretari general, Philippe Martinez, explicant la seva versió del conflicte. Totes s’hi van negar a excepció de L’Humanité, antic diari del Partit Comunista, avui reconvertit en una cooperativa de periodistes. La resposta sindical va ser aturar la impressió de tots els diaris i, el 27 de maig només L’Humanité va arribar als quioscos. Laurent Joffrin, propietari de Libération, no va estar-se d’acusar la CGT de «vergonyosa i estúpida» i de tenir un projecte polític en «que només hi ha un diari, igual que a l’URSS».

protestes socialsPerò no tots els periodistes pensen com Joffrin o els analistes estrella dels programes polítics de la televisió i els atacs a la CGT han fet aflorar el debat sobre la pluralitat dels mitjans i la concentració de la seva propietat. El majoritari Sindicat de Periodistes Francesos (SNJ en les sigles franceses) feia circular per les xarxes socials muntatges amb la imatge dels cinc propietaris de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació a l’Estat francès. A sota la llegenda: «Heu dit llibertat de premsa?».

Paral·lelament el col·lectiu de Periodistes en Peu (Jornalistes Debout, una secció del moviment Nuit Debout) posa en qüestió els mitjans tradicionals i impulsa els seus propis. Mentre les imatges de la violència policial gravades per ciutadans o periodistes independents i pujades a la xarxa estan posant en entredit el prestigi dels cossos de seguretat.

Aquesta agressivitat policial és un altre focus principal del malestar entre els periodistes. N’hi ha desenes que han resultat ferits en les actuacions dels antiavalots i un fotògraf freelance de 28 anys es troba en coma per l’impacte d’una granada al cap. L’SNJ ha dit que «ja era suficient».

Mentrestant a l’Estat espanyol ha funcionat una apagada informativa gairebé total al voltant de les protestes socials de l’Estat francès. En un recompte efectuat entre el 20 i el 27 de maig a les portades dels diaris de Madrid van trobar-se 14 mencions a Veneçuela per una sobre França. Avui mateix El País publica un reportatge titulat «França entra en la fase crítica de l’onada de protestes», però tot i això, aquest article era la novena notícia de la secció internacional a l’edició digital. Tampoc hi ha cap referència a La Vanguardia ni en cap de les peces destacades del Telenotícies de TV3 d’ahir o al Telediari de RTVE.

2 Comentaris