Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La X carrega càmera i objectius a la motxilla, braçalet i armilla identificadors, casc de mitja oliva per mirar d’evitar que li foradin el cap, repassa mentalment la llei mordassa i s’acomiada de la família, que just comença a sopar. Marxa cap a Gràcia, a veure què ofereix la nova nit d’enfrontaments anunciats entre policia i manifestants. Amb sort en traurà 30 euros si algun diari li compra una fotografia i una mica menys per ajudar a que algun digital s’ompli de clics a base de contenidors cremats i cops de porra.

Per a la majoria de fotoperiodistes, aquestes nits de guerrilla urbana són òbviament més atractives que una compareixença al faristol del Parlament o la presentació d’un congrés sobre reumatologia. Atractives professionalment, és clar, perquè econòmicament poden arribar a acabar amb pèrdues si l’atzar decideix enviar-li un roc anticapitalista o un policia encegat no distingeix gat de llebre. Enric Borràs explicava molt bé l’altre dia a “Jo no apunto perquè la policia dispari” com els periodistes són figures incòmodes per a tothom en aquestes situacions. Com ha de ser, com hauria de ser sempre i arreu.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

D’acord: aquesta periodista és la belle de nuit, qui deixa constància gràfica de la magnitud dels enfrontaments, satisfà el nostre morbo i ens referma en la nostra creença que la violència original dels bancs justifica uns quants aparadors trencats i contenidors cremats o, per contra, que els okupes són una colla de galtes desenfeinats que bé podrien anar a ocupar un mas o una borda dels centenars que cauen a trossos arreu del país. Però la pregunta que jo em faig és: on és la belle de jour? On és el periodista que de dia hauria de cercar les respostes a les preguntes bàsiques, més enllà de continuar explotant els clics i els likes digitals.

Tothom sap que en política els tempos son importants i per tant gairebé mai no són casuals. Per què ara? Can Vies ja va esclatar en un moment polític molt determinat, el maig de 2014, a tocar d’unes eleccions al Parlament europeu i en un moment àlgid de construcció d’unitat independentista. Amb una seqüència de fets que recorda molt la de Can Vies, Gràcia també ha esclatat a tocar d’unes eleccions i del debat de pressupostos al Parlament, on els vots de la CUP són més necessaris que mai. Casualitat? Potser. Però mai està de més plantejar-se el famós cui prodest.

Més preguntes: Per què en diem banc expropiat si l’espai té un propietari amb noms i cognoms i no és pas de cap banc? Per què només El País va publicar el juliol de 2015 que el govern de Xavier Trias destinava 5.500 euros al mes del pressupost municipal a pagar el lloguer dels okupes? Com és que els okupes acceptaven una mostra de paternalisme capitalista com aquesta? Per què Ada Colau no fa pública aquesta situació incongruent i segurament inacceptable en lloc de limitar-se a deixar de pagar i fer que el conflicte esclati? Per què no els busquem un espai alternatiu a aquests okupes, si és que cal fer-ho, abans de desallotjar aquest espai i no després?

Les preguntes volen respostes i és per això que encara necessitem periodistes, de dia i de nit.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

4 Comentaris

  1. Xavier Borràs

    Hi ha algunes imprecisions al teu article, que m’ha agradat força.
    En primer lloc, altres mitjans (com La Directa) i el propi blog de l’autonomenat Banc Expropiat, ja van informar sobre el pagament ofert per la regidora Maite Fandos.
    En segon lloc els ocupaires no volen saber res ni d’institucions ni de mitjans i ja van mostrar el seu rebuig a la qüestió del pagament (una altra cosa és que alguns d’ells no s’hi sentien còmodes, amb aquesta nova situació).
    En tercer lloc, el nom Banc Expropiat se’l van posar ells mateixos, bàsicament perquè quan els van ocupar encara era de Caixa Catalunya.
    Per la resta, bé: el cui prodest ja l’estem veient i quant a la senyora Colau, del meu punt de vista, en aquest cas menteix mentre li surten bolets pertot arreu.

  2. josep

    Els ocupes no van acceptar mai aquest ‘paternalisme’ que tu dius, i ho han dit aquest dies manta vegades

    vist l’escàs interès que tens en informar-te del que parles, resulta curiós que reclamis una mirada més profunda sobre el tema, potser l’únic que vols és que ens mengem alguna teoria que eviti encarar els fets evidents que hem vist aquests dies

  3. Alex

    Davant la pregunta: “Per què no els busquem un espai alternatiu a aquests okupes, si és que cal fer-ho, abans de desallotjar aquest espai i no després?”

    Qui ha organitzat i autoritzat el dispositiu policial per fer efectiu el desallotjament demanat pel jutge és Interior.

    Qui pot buscar un espai alternatiu, -que els ocupants del Banc Expropiat no volen- és l’Ajuntament.

    Són institucions diferents, portades per grups polítics diferents. L’equip municipal té poc a veure amb el judici i amb l’ordre de desallotjament.

    Jo crec que una pregunta més interessant és per què el grup polític que porta Interior, podent fer un desallotjament ràpid i efectiu, ha tirat per una estratègia que maximitzarà els aldarulls al carrer, en època d’eleccions.

  4. Alex

    Xavier, gràcies per les correccions, però la teva afirmació “la senyora Colau en aquest cas menteix mentre li surten bolets pertot arreu” sense dir quines et semblen les mentides ni quins et semblen els bolets, em sembla molt pobre.