Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La intensa polèmica generada per Javier Cárdenas, presentador del programa radiofònic Levántate y Cárdenas d’Europa FM, després de dir que «Hitler no era un dictador, ja que el va escollir el poble» i que era «socialista convençut», dada que aprofita per parlar de Veneçuela. Finalment avisa que «va convertir-se en un tarat».

Però aquesta no és l’única –ni segurament serà l’última- polèmica d’aquest comunicador català, que va fer-se famós per les seves burles de persones amb trastorns mentals –i va ser condemnat per això– al programa Crónicas Marcianas.

De l’espectacle més purament televisiu va passar a la radiofórmula però va provar fortuna com a radiopredicador. Les seves editorials i opinions van molt més enllà del que és habitual en els programes despertador com el seu i aprofita l’enorme audiència per comentar qualsevol notícia d’actualitat, sovint sense documentar-se o fer-ho de forma deficient, vistes les conseqüències.

La darrera polèmica que va generar va passar fa menys de dos mesos, quan va acusar de mentir a una tuitera, va divulgar les seves dades personals per antena i va trucar a la feina per parlar amb els eu cap. La tuitera havia criticat el locutor per censurar els escots de les estudiants després d’una protesta a un professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la pel mateix motiu. Cárdenas va acusar aquesta noia de mentir –assegurava que havia dit just el contrari-, va amenaçar-la amb una querella i va penjar un àudio manipulat al web del programa que «demostrava» la seva tesi. Alguns internautes tenien una versió de l’àudio original on podia comprovar-se les paraules exactes de Javier Cárdenas.

Menys ressò va tenir, això sí, la idea de fer passejar despullades per Barcelona dues col·laboradores del programa –les dues dones- només abillades amb pintura corporal.

En els inicis de la seva carrera de radiopredicador, Javier Cárdenas semblava que apuntava cap a portaveu dels indignats, amb soflames contra els polítics, banquers i la Monarquia. De Joan Carles I va dir que «no tenia ous» i va defensar les manifestacions que van rodejar el Congrés espanyol el 2012. Al conjunt de polítics (cap d’Estat inclòs) i periodistes els va anomenar «uns merdes». «Teníem un país ja fa bastants anys que era exemplar (…) al polític que s’enganxava dimitia» va assegurar llavors sense especificar a quin període històric exacte es referia.

Però tot i aquestes antecedents, les simpaties de Cárdenas no van dirigides cap al partit d’Iglesias, sinó que ha mostrat diverses vegades la seva admiració per Albert Rivera. «Per què ningú parla d’aquest tipus què és tan lògic?» es preguntava el 2012, quan Rivera ja era un habitual als platós de televisió espanyols, si bé no tant com ara.

A Catalunya, els posicionaments de Javier Cárdenas sobre la situació política hi han sempre molt ortodoxes. Totalment oposat al procés independentista ha repetit diverses vegades que «a Catalunya hi ha por de parlar». Una por que, òbviament ell no té. Per això ha estat considerat un heroi pels sectors unionistes, que sovint l’han assenyalat com la prova que es pot ser espanyol i català. També ha rebut insults i amenaces per partits d’independentistes, com quan un jugador de futbol va recomanar-li que anés «fent les maletes que aviat viuràs a un país que no serà el teu». La resposta del comunicador va ser difondre la imatge del jugador i… comparar-lo amb Hitler.

També va recomanar a Rajoy «destituir tots i cadascun dels alcaldes» que van acompanyar Mas davant els jutges «amb l’estelada». Una prerrogativa que, probablement Cárdenas no ho sàpiga, el president del Govern espanyol no té.

Però aquest desconeixement del marc legal no és puntual. En diverses ocasions ha admès «no entendre» com una persona que ha complert la seva condemna «pugui estar al carrer» [També va acusar el llavors ministre de Justícia Alberto Gallardón i a la Fiscalia Anticorrupció de la seva condemna per burlar-se d’un discapacitat psíquic al seu pas per Telecinco]. Una reflexió que, segons el seu mateix programa, «ho pensa tothom però només ho diu Javier».