Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El passat divendres es va localitzar almenys 117 cadàvers a les costes de Líbia. Eren persones que havien naufragat a la Mediterrània. Segons explicava El País, ACNUR calculava que la setmana anterior n’havien mort altres 880 i que 14.000 havien estat rescatades quan intentaven creuar del nord d’Àfrica a Europa.

Probablement, en el moment en què es publique aquest article, s’hauran produït noves morts, nous naufragis. Tindrem noves dades de persones migrants, desplaçades, refugiades. No són precisament silencis mediàtics. Mitjans de l’establishment, mitjans independents i organitzacions internacionals relaten dia rere dia situacions dramàtiques com aquesta, denuncien les negligències governamentals i abusos dels cossos de seguretat. Se’n parla, i molt.

Em sobta, però, que després es mostren, ens mostrem, sorpresos davant alguns fets, que els presenten, els presentem, de forma descontextualitzada o que no recorden, que no recordem, als seus protagonistes les seues responsabilitats.

La ultradreta va estar a punt de guanyar a Àustria fa unes setmanes, fet que va «inquietar Europa». Va inquietar un continent on els dirigents d’alguns països aprofiten qualsevol fet delictiu o un atemptat terrorista per justificar polítiques que generen odi vers les persones estrangeres i aixequen la sospita sobre qualsevol persona musulmana.

Vaig escoltar aquesta la notícia per la ràdio. Tot seguit, un membre del govern espanyol presumia de l’acollida de desenes de persones refugiades. Desenes. De-se-nes. No em va consolar el fet que fos un «acolliment integral».

Em queda l’esperança que els periodistes que recullen aquestes declaracions facen ruboritzar les persones que les emeten. O que aquests emissors es ruboritzen sense ajuda de ningú. En aquesta ocasió, ho vaig escoltar per la ràdio i no ho vaig poder comprovar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.