L’extrema dreta europea ha vinculat sense vergonya –i sense provar mai cap cas- els refugiats amb el gihadisme i els atemptats a Europa. Sovint els mitjans catalans i espanyols han criticat aquesta demagògia i islamofòbia, recordant la injustícia que suposa acusar les víctimes del totalitarisme gihadista a Síria de ser en realitat botxins.

Aquests mateixos mitjans, però, no han estat tan curosos a l’hora de filtrar la islamofòbia més o menys explícita que supura en alguns dels informes del ministeri espanyol de l’Interior quan alerta dels riscos d’atemptats a l’Estat espanyol.

Un cas recent és l’índex de radicalització islamista, del qual Levante -entre molts altres mitjans- va informar en un article titulat «Interior detecta 3.758 punts de risc de radicalització gihadista». L’informe –i el respectiu reportatge- vinculen clarament «la proporció de població musulmana» amb el risc d’atemptats i es parla que entre els «focus o punts susceptibles de ser considerats com assentaments de processos gihadistes es trobarien mesquites, oratoris, locutoris, cafeteries, etc.». Una generalització i una massificació –es parla de 13.594 «punts de risc» al País Valencià i Catalunya- que pràcticament posen sota sospita qualsevol comerç o espai regentat per musulmans.

A més, en cap moment de l’article s’explica que suposa exactament un «punt de risc» i només en la darrera frase es matisa que «no significa que es pugui produir un atemptat». En lloc d’això el text es limita a oferir un rànquing d’uns inconcrets «punts de risc» per comunitats autònomes.

Un altre exemple recent d’aquesta vinculació entre informes oficials i islamofòbia mediàtica el trobem en l’article de El Mundo «Un gihadista demana un permís per opositar». A pesar del titular alarmista, la realitat és que Kamal Mohamed Dris es troba empresonat preventivament en espera de judici –una presumpció d’innocència que l’article no respecta en cap moment- i que la seva petició «es troba dins la legalitat» segons les «fonts jurídiques» citades a l’article. Tot i això, el reportatge repassa l’auto de processament per justificar que el pres, encara innocent, és un gihadista irrecuperable disposat a «anar al camp de batalla».

El fet que algú decidit a viatjar a Síria per lluitar amb Al Qaida estigués al mateix temps inscrivint-se per a unes oposicions a funcionari no desperta ni la mínima sospita d’un possible error policial. No seria la primera vegada que detinguts en espectaculars operacions antigihadites acaben absolts. En canvi, els indicis incriminatoris presents a l’auto són presentats com a proves irrefutables sense ni tan sols oferir la versió de la defensa, a la qual només se li pregunta pel recurs per poder examinar-se.

L’exemple més extrem –i caricaturesc- és l’article de La Información «140 perillosos islamistes conversos van sortir de la CUP i ERC». Una tesi –directament fabricada pel ministeri espanyol de l’interior- que no és nova. El reportatge recupera algunes de les mentides habituals del gènere, la majoria ja desmentides, com el fet que va cedir-se una mesquita a Manlleu per a una consulta sobiranista o que un imam de Lleida va cridar a votar independentista per islamitzar Catalunya. A més ofereix fonts tan curioses com «l’expert en temes sacres» Vicente Salafranca, qui assegura que «Espanya és per a ells [els independentistes] la pàtria del catolicisme, dels grans herois glossats per alguns historiadors, herois que forjaren la llegenda a través de la fe en Crist. Renunciar al catolicisme és també per a ells una forma de renunciar a Espanya. De fet, molts s’han fet musulmans pel seu odi als costums espanyols». Salafranca va fer exactament les mateixes declaracions el 2011 a Alerta Digital, un digital d’extrema dreta habitual en la invenció de notícies. No s’ha pogut trobar cap altra cita seva a internet.

L’article de La Información ha tingut fins i tot un desmentiment a Público per fonts de la Direcció General de la Policia espanyola. Però més enllà de l’absurd enllaç entre gihadisme i independentisme hi ha també la vinculació entre conversió a l’islam, radicalisme i violència que fomenta la islamofòbia. Una relació que es presenta fins i tot com una seqüència lògica: «dels 7.000 conversos a l’islam des de 2010 a Catalunya (…) més del 40%, és a dir, unes 2.800 persones, podrien estar immerses en un procés de radicalització més o menys avançat».

Molt més allunyats d’aquests casos hi ha també els articles que, sense que arribin al punt de la islamòfobia, sí que contribueixen a un desconeixement i una desconfiança cap a l’Islam que dificulta l’entesa entre comunitats. Un bon exemple seria aquest a El País sobre l’inici del ramadà, el mes sagrat dels musulmans que es presenta, bàsicament, com una font de problemes i incomoditats i que va ser respost a Twitter per la periodista madrilenya conversa Amanda Figueras. La mateixa Figueras publicaria poc després una resposta –sense citar-ho- en la secció de «meravelles d’internet» d’El País.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019