La detenció a València d’un presumpte pedòfil massiu –descrit per la policia com un «depredador sexual»- ha despertat una lògica alarma entre les famílies de les escoles que Juan Rivera havia visitat.

La majoria de notícia informen que Rivera era un estudiant de magisteri i que tenia un «popular blog sobre educació» que li servia com excusa per entrar a «més d’un centenar d’escoles». Nombrosos mitjans locals s’han apressat a recollir les escoles properes on havia estat Rivera, mentre que la majoria de centres esborraven les restes del pas del presumpte pedòfil pels seus webs o publicaven comunicats destinats a tranquil·litzar les famílies.

El que la majoria de notícies obliden –o només mencionen de resquitllada- és que totes les escoles afectades són privades o concertades. Aquesta no és una dada innocent. El blog de Juan Rivera era conegut pels seus rànquings de les millors escoles privades i concertades i era un espai on es feia promoció d’aquest tipus d’educació. El blog –igual que tots els seus perfils a xarxes socials- es troba ja desactivat, però encara és possible trobar als cachés de Google imatges de la campanya contra la conselleria d’Educació que estan duent a terme les escoles concertades valencianes. De fet, la publicitat que necessiten els centres privats i concertats era l’esquer que Rivera emprava per entrar a les escoles, a les que fins i tot extorsionava exigint-los publicitat i permís per gravar els seus vídeos a canvi de censurar comentaris negatius.

ideologiaideologia

Dues imatges extretes de “El blog de Juanri”

Aquesta vinculació entre el modus operandi de Rivera i el sistema educatiu entès com un negoci no s’ha explicat. Tampoc s’ha recordat el seu passat com a portaveu d’una associació antiavortista que fins i tot va arribar a preparar l’abordatge il·legal a un vaixell.

«Detingut un ciutadà francès»

ideologiaUna situació similar va donar-se amb la detenció dilluns passat d’un ultradretà a Ucraïna en possessió d’un arsenal de guerra amb el que, presumiblement, pretenia atemptar durant l’Eurocopa a l’Estat francès. La gran majoria de titulars van presentar-lo com a «ciutadà francès» i van obviar informar de la seva ideologia d’extrema dreta excepte comentaris de passada en els últims paràgrafs del text.

Ideologia i deontologia

El codi deontològic recomana, en el punt 12, «Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences (…)». Era la ideologia d’aquestes persones important a l’hora d’explicar el context en què es produeix el delicte? Probablement només de forma parcial en el cas de Rivera i totalment determinant en el cas de l’ultra francès.

Però realment, aquesta cura informativa a l’hora d’evitar la criminalització de les respectives ideologies no seria notícia si no provingués dels mateixos mitjans que tenen als lectors acostumats a vincular certes ideologies, creences, nacionalitats o religions amb tot tipus de delictes o de situacions alarmistes. Només per posar alguns exemples recents, pot recordar-se com de forma sistemàtica es vincula l’Islam amb la violència gihadista, l’acusació «d’anarquistes comunistes i independentistes revolucionaris» -i això que ni tans sols se’ls ha detingut- de promoure els aldarulls de Gràcia o el bast intent de lligar En Marea amb l’agressor a Mariano Rajoy durant la darrera campanya electoral.