El periodisme que voleu

Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes”. Ho deia en Ramon Barnils, i la sisena edició de l’Anua-ri Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics és una d’aquestes espurnes. No és cap miracle. És una feliç realitat gràcies a l’impuls del Grup de Periodistes Ramon Barnils, però també al fet que gairebé 400 persones i entitats ho heu volgut fer de nou possible mitjançant una campanya de mecenatge. Heu posat el vostre gra de sorra, necessari del primer a l’últim, per un producte periodístic de qualitat que posa el focus sobre 12 temes dels Països Catalans que mereixen més presència al nostre debat públic. Som conscients que, de temes estrictament silenciats, cada cop n’hi ha menys. Amb més o menys ressò, les xarxes so-cials i els mitjans alternatius han fet que els diaris i les ràdios i les televisions de sempre, públiques o privades, perdin la capacitat de veto que fins fa ben pocs anys tenien sobre l’agenda. En els darrers anys sovint no els ha tocat més remei que pujar al carro de reivindica-cions, conflictes i realitats que en un altre temps haurien ignorat sense més.

Que sigui més difícil detectar silencis no vol dir que no sigui possible, com hem fet en aquesta edició, trobar temes exclusius, com ara el cas que vàrem avançar i que seguirem investigant de la Raquel —la reclusa en règim d’aïllament que es va suïcidar a l’abril del 2015 a Brians després d’haver denunciat maltractaments i que ara l’Administració investiga—, o aturar-se en altres que s’expliquen de forma superficial o es minimitzen. Els casos de la pressió que exerceix el lobby hoteler a les Balears, el dels assessors de les diputacions o el de com funcionen les escoles d’elit del nostre país són paradigmàtics.

L’Anuari és, fruit de la seva metodologia de treball i finançament, garantia d’independència. Aquest principi s’ha convertit en el bé més preuat del periodisme, una professió que la tecnologia ens permet exercir amb més excel·lència i rigor però que la crisi ha castigat de forma estructural. Els mitjans, tots, busquen reivindicar-se com a independents i preservar la seva autonomia davant les pressions de les administra-cions i dels poders econòmics. Les redaccions són plenes de professionals que lluiten, amb més o menys sort, per fer prevaldre el criteri periodístic. L’ideal de molts periodistes, que segurament comparteixen molts ciutadans que voldrien uns mitjans de comunicació encarregats de fiscalitzar i no d’acompanyar el poder, establiria que les seves empreses tinguessin una propietat repartida a terços entre l’empresari, la redacció i els oients, lectors o espectadors. Aquest equilibri, l’objectiu del “Vietnam a cada taula” de redacció que reivindicava Josep Maria Huertas, mai no l’hem aconseguit del tot a casa nostra i en els darrers anys sembla que s’ha allunyat.

L’Anuari intenta corregir el desequilibri. Apel·la als lectors i no té altre control que el dels periodistes que el pensen i redacten sense més pressió que l’autoexigència amb la feina ben feta i el compromís d’honradesa dels implicats. El periodisme d’avui explica amb més llibertat què passa a Idomeni amb els refugiats que no pas el que succeeix en alguns despatxos que són a la vora de casa. I el que passa a prop necessitem no solament que sigui denunciat (i celebrat quan toca), sinó que sigui contextualitzat i recordat per poder-nos formar una opinió i actuar com a ciutadans. Mentre hi hagi periodistes amb ànim de buscar el perquè de les coses i explicar-les, hi haurà periodisme i trobarà la forma de transcendir.

Al Grup Barnils volem que l’Anuari Mèdia.cat no sigui una acció puntual. Pretenem que les espurnes saltin tot l’any essent més presents a la xarxa i treballant els temes amb més ambició i continuïtat. Tindreu notícies nostres i esperem tornar a merèixer la vostra confiança i complicitat. De moment, feu un bon ús d’aquesta edició.

logoGPRB