Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sóc un espectador força assidu de l’espai que el canal 3/24 fa diàriament en aranès, cap a dos quarts i mig de quatre de la tarda. La raó no cal buscar-la en cap relació ancestral meva amb la Vall d’Aran ni tampoc en un interès personal a aprendre la llengua occitana en la variant gascona que es parla en aquell racó del Pirineu.

És un motiu molt més instrumental: arribo a casa a dinar passades les tres, amb el TN Migdia de TV3 ja força avançat, i quan aquest s’acaba, aprofitant l’estona del ‘Cuines’ -espai que, dit sigui de pas, no m’interessa gaire-, canvio al 3/24 per recuperar les primeres notícies del TN, explicades en aranès per la periodista Pilar Fernández (des de fa només uns mesos, ja que l’Ares Riu, que se n’encarregava des del 2009, ara es troba de baixa per maternitat).

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’aranès s’entén prou fàcilment i, a més, les notícies estan plenes de talls de veu originals en català o castellà, per la qual cosa no tinc cap problema per assabentar-me, en només 10 minuts, del més important que ha passat aquell matí. A mig espai, em veig obligat a cedir el comandament a distància perquè comença ‘La Riera’ a TV3 i hi ha qui mana més que jo a casa.

I per què us explico aquesta anècdota personal?, pensareu. Doncs perquè crec que, deu anys després d’esdevenir llengua plenament oficial a Catalunya mitjançant el nou Estatut de 2006, l’aranès continua absent de la vida pública, si exceptuem aquests breus moments de televisió -també de ràdio, a Catalunya Informació, però en desconnexió només per a la Vall d’Aran- o la traducció completa del Diari Oficial de la Generalitat.

Estem d’acord que el nombre de parlants de l’aranès és molt petit dins del conjunt d’habitants del Principat -menys de 2.000 persones el tenen com a llengua habitual- i que es troben en la comarca més remota del país, si ens ho mirem des de la capital, és clar, però la invisibilitat de la Val d’Aran com a nació diferent de Catalunya -o com a part integrant de la nació occitana, que l’Estat francès ha fagocitat gairebé del tot- hauria de ser preocupant per a aquells que fa anys que perseguim la independència de la part central de la nostra nació, la catalana, respecte al Regne d’Espanya.

En un acte de l’ANC a Cornellà, a principis d’aquest any, després de l’acord d’investidura entre Junts pel Sí i la CUP, la llavors recent estrenada diputada cupaire Mireia Boya va adreçar-se primer en aranès al públic i va arrencar forts aplaudiments. Però també recordo que en el seu discurs va esmentar diverses vegades que la nova República no hauria de ser només catalana, sinó la República de Catalunya i l’Aran, idea que no em va semblar que agradés gaire als socis de l’Assemblea que tenia al meu voltant, més aviat va provocar somriures de condescendència.

Sense entrar en el debat de si l’Aran ha de formar part o no d’una Catalunya independent, que no és pas aquest el lloc adequat per parlar-ne, crec que seria interessant que l’aranès sortís de la marginalitat i anés conquerint algun espai més als mitjans de comunicació públics, especialment a la televisió. Perquè una llengua no n’hi prou en declarar-la oficial; si no volem que mori, ha de ser present a la televisió, a més de ser-ho a l’escola com a llengua vehicular de l’ensenyament. I si hi hagués un espai de ‘prime time’ a TV3 parlat en aranès i subtitulat en català?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019