El 28 d’octubre de 2015 els Mossos d’Esquadra detenien a Barcelona i Manresa nou persones relacionades en una complexa «operació antiterrorista» –anomenada Pandora II pels comandaments policials- que incloïa la mobilització de 500 agents i l’escorcoll de deu locals i habitatges.

La importància de l’operació es reflecteix en els titulars del dia: «Nou detinguts en una operació antiterrorista dels Mossos a Barcelona i Manresa» –La Vanguardia-; «Nou detinguts per la relació amb un grup terrorista de caràcter anarquista» –20 Minutos-; «Nou detinguts a Barcelona per la relació amb grups anarquistes violents» –El Mundo-; «Nou detinguts a Catalunya en una operació contra grups anarquistes» i al subtítol: «Per presumptes accions de terrorisme ‘anarquista insurreccionalista’» –RTVE-, o «Detinguts nou anarquistes acusats de terrorisme» –El País.

Més enllà dels titulars, al text petit no acabava de quedar clara la relació dels detinguts amb alguna «acció terrorista» concreta. En realitat la majoria d’articles enllaçats expliquen que eren els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), «un grupuscle nascut el 2012 i al que s’atribueixen ‘accions terroristes’». Un cas que encara no s’ha jutjat i que, per tant, encara es troba emparat per la presumpció d’innocència, per molt que la majoria de notícies oblidin el matís. El segon problema és que el GAC va «considerar-se desarticulat» a finals de 2014. Llavors, qui eren i per què es detenia a aquestes noves nou persones? Ningú va fer-se la pregunta.

Ahir va saber-se que aquest cas va ser arxivat pel jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional espanyola enmig de fortes crítiques a les expectatives despertades –no només entre la premsa, pel que es veu- pels Mossos d’Esquadra. La magistrada critica que «No s’han obtingut en el present procediment dades objectives, accessibles a tercers i verificables que puguin considerar-se indicis per afirmar, ni tan sols de manera indiciària, la participació dels investigats en els fets que se’ls imputa». O sigui que en els quasi vuit mesos de les detencions, les investigacions policials no han pogut demostrar cap relació entre aquestes persones i algun fet delictiu. I això sense comptar que, si aquestes relacions no existien, perquè van efectuar-se les detencions?

Avui, dels mitjans citats més amunt, només El País informa de l’arxivament de la causa. La resta, fins al moment de tancar aquesta edició, no ho ha fet. Tampoc El País dedica una sola paraula a preguntar-se com pot ser que el que a l’octubre semblaven sòlides investigacions policials.

Però no tots els mitjans han actuat igual. Precisament els mitjans que van publicar més matisadament la versió policial, evitant, per exemple, incloure termes com «terrorisme» o «violència» als titulars són els que s’han fet ressò del tancament de l’operació Pandora, com per exemple Ara, VilaWeb, La Directa o ElDiario.es.

Per saber-ne més: La criminalització de l’anarquisme en «l’operació Pandora I».