Mentre dos gravíssims incendis forestals assolen la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, amb més de 2.500 hectàrees cremades, l’hospital d’Aigües Vives evacuat així com algunes urbanitzacions, els dos diaris impresos a València han preferit obrir les seves portades amb l’acte de desgreuge a la Mare de Déu dels Desemparats organitzat per l’arquebisbe de la ciutat, Antonio Cañizares.

desgreugedesgreugeAixí, Levante dedica la fotografia principal de la portada al que anomena «Desgreuge multitudinari» que en el subtítol xifra en 4.000 participants. El titular principal fa referència a la reacció de la patronal davant els problemes de finançament del Port de València per part del ministeri espanyol de Foment. L’incendi forestal queda relegat a una tercera posició, i això que el titula no amaga la gravetat de la situació: «Dos incendis avancen sense control a la Canal i la Ribera després d’arrasar més de 2.500 hectàrees».

El desequilibri encara és més accentuat a Las Provincias, que dedica mitja plana a una fotografia de la plaça de la Verge acompanyada del titular «Milers de valencians desagreugen la Mare de Déu». El titular principal està dedicat a l’assassinat de la diputada britànica Jo Cox i els incendis forestals queden limitats a un faldó superior –normalment dedicat a reportatges atemporals de revista- amb el titular «800 hectàrees arrasades a Bolbait».

L’única televisió d’àmbit autonòmic, TV Mediterráneo –del mateix grup que la Cadena COPE- també va optar per retransmetre en directe l’acte de desgreuge en lloc de fer seguiment dels incendis.

desgreugeNo tots els mitjans han tingut el mateix criteri. Cal destacar l’edició valenciana de 20 Minutos, el digital La Veu –que té la informació del foc en portada, mentre que fins al moment no ha publicat cap ressenya de l’acte d’ahir- i el seguiment en directe de CV Radio.

I la presència de l’extrema dreta?

La concentració convocada per Cañizares va tenir una important presència de grups d’extrema dreta, potser no numèricament en assistents, però sí en visibilitat. Una gran pancarta amb el lema «València contra la degeneració» acompanyada d’un paradoxal «respecte» i signada per España 2000 era ben visible. També ho eren les banderes carlistes i del Grup d’Acció Valencianista.

A pesar d’això, totes les notícies de l’acte eviten destacar aquesta presència ultra, i només Levante ho explica en el text interior de la crònica.

Las Provincias, en canvi, no en fa una sola menció. Sí que seu l’acte amb un titular eufòric –«València aclama la Mare de Déu»– i almenys vuit referències a la quantitat de gent que va participar-hi. Que va «omplir», «desbordar» o «abarrotar» l’espai possible. En cap moment, però, ofereix cap xifra d’assistents, que serien 4.000 segons el recompte –sense atribuir a cap font- publicat per Levante.

Manca d’anàlisi

desgreugeUn altre element mereix un apunt. Tota la polèmica mediàtica i política generada al voltant del cartell on es veu la Mare de Déu dels Desemparats besant-se amb la Mare de Déu de Montserrat publicat per Endavant –una organització pràcticament residual a València- s’ha realitzat sense contextualitzar en cap moment el seu origen: les greus declaracions de Cañizares contra gais i feministes que fins i tot li han comportat l’acceptació a tràmit d’una querella presentada per 55 entitats cíviques de València per «incitació a l’odi». Tindria sentit preguntar-se si la croada de l’arquebisbe –inclòs un desgreuge públic, un acte que no s’havia realitzat des de maig de 1939- contra un cartell, que en cas contrari a penes hauria corregut entre les xarxes afins a Endavant, té relació amb els seus problemes judicials?

Si bé la crònica de Levante assenyala indirectament que «el desgreuge no era només a la Mare de Déu. També era per l’arquebisbe, qüestionat els últims dies», evita fer la pregunta de forma explícita.