Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Francesc Mateu, director a Catalunya d’Intermon Oxfam i un dels impulsors de Polétika.

Primer de tot, què és Polétika?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Polétika és una eina nascuda a partir de la col·laboració de moltíssimes entitats, més de 500 entre ONG, moviments socials, etc. que creiem que cal treballar en la incidència política com a eix per canviar les coses. El seu nom és la suma de política + ètica.

Es crea aquesta eina que serveix per facilitar al ciutadà aquesta participació i a partir d’aquí que cadascú la faci servir com vulgui.

I com funciona exactament?

Hi ha una part que és l’anàlisi dels programes i discursos dels partits i també un seguiment del qual compleixen i el que no. I una segona part que és la pressió als partits i als polítics perquè compleixin i també per incloure a l’agenda política aquells temes que des de les entitats que formem Polétika considerem importants, com la protecció social, els serveis públics, la participació, una fiscalitat més justa, el medi ambient o la igualtat de gènere, etc.

És una pressió únicament virtual?

No, no, aquesta part potser és la més visible, però darrere hi ha una feina que dura tot l’any, que no es limita a les campanyes electorals. Nosaltres estem presents al Congrés espanyol i al Parlament català de forma contant i presencial, som gent amb noms i cognoms i que estem una vegada i una altra plantejant aquests debats. Si no, no funcionaria.

Quina valoració feu de l’eficàcia de l’eina?

El 20-D va funcionar moltíssim. Diversos partits van canviar els seus programes i incorporar noves propostes en funció dels tuits que publicàvem des de Polétika. A les eleccions catalanes va passar una mica el mateix. Veiem que els polítics estan atents al que diem.

Aquesta feina d’anàlisi i d’auditoria dels polítics era tradicionalment una feina dels mitjans de comunicació. Heu decidit endegar Polétika per què veieu que aquests han desistit de fer-la?

Tots sabem quins pressupostos tenen els mitjans. I també quines dinàmiques. Per una cosa i una altra no poden fer aquest seguiment. És una feinada considerable i a més en general allunyada de l’estricta actualitat. De fet, nosaltres hem hagut d’unir moltes entitats diferents per poder-la portar a terme. No està a l’abast de ningú en solitari.

I quina relació teniu amb els mitjans?

Hem fet feina amb ells. Saben qui som i els ho hem explicat, però en general no ens han fet massa cas, sobretot els més tradicionals, encara que els digitals emergents una mica més. També reconec que el nostre format és molt complicat d’encabir-ho en alguns mitjans, com per exemple les televisions.

Més enllà, però, de la difusió que us puguin donar, heu explorat una col·laboració més en clau de producció? Unir les dades que podeu generar vosaltres amb les capacitats de l’anàlisi periodístic, tal com s’ha fet a vegades en altres àmbits?

Aquest és un tema que encara tenim pendent, hem de mirar com ho treballem. Vam decidir posposar-ho per a després de les eleccions, però com sembla que aquestes no acaben mai… esperem que ara ens hi puguem posar, sempre que no n’hi hagi unes terceres, clar! [riu].

Paral·lelament a Polétika també heu desenvolupat DaTactic.

Sí, aquesta és una proposta que ajunta un vessant formativa i una altra d’activista en què mentre s’ensenya com millorar la incidència en xarxes socials dels activistes s’aprofita per difondre algun tipus de campanya o reivindicació. Es tracta d’aprendre a aprofitar millor les xarxes amb exemples pràctics.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019