L’escàndol generat per la publicació per Público de les gravacions en les quals el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso, suposadament es conxorxen per trobar dades incriminatòries de l’independentisme, té una evident pota mediàtica.

Més enllà de la discreció amb la qual molts mitjans han agafat la notícia, molts d’ells beneficiats o implicats en diferents vies –tal com assenyala Àlex Gutiérrez a l’Ara-, bé perquè van ser receptors de les «exclusives» fabricades per la trama, bé perquè tenen relació empresarial amb el Grupo Planeta, un altre dels actors implicats en la presumpta conspiració.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però quins van ser aquests mitjans que van servir d’altaveus de la campanya de difamacions contra l’independentisme de Fernández Díaz i de Alfonso? Una de les obsessions que mostren les gravacions destapades és el president d’ERC Oriol Junqueras, sobre qui volen sembrar dubtes a partir de qüestionar la feina del seu germà Roger Junqueras, llavors directiu de l’empresa CESPA. A pesar que mai s’ha trobat –i no perquè no s’hagi buscat pel que sembla- cap tracte de favor per a l’empresa on treballava Roger Junqueras per part de les administracions governades pel partit dirigit pel seu germà, al llarg dels anys s’han publicat diversos articles que puntaven en aquesta direcció.

La primera referència que ha trobat Mèdia.cat és a El Confidencial i és de 2013, fins i tot abans dels presumptes plans de Fernández Díaz desvelats per Público. En un article titulat explícitament «Ferrovial ‘promou’ al germà de Junqueras i ‘protegeix’ milionaris contractes a Catalunya». A pesar del que podria indicar el titular, però, a l’article no hi ha cap evidència del vincle entre la promoció de Junqueras –qui no deixa de ser un càrrec intermedi amb anys d’antiguitat a l’empresa- i els contractes de Ferrovial, que, o bé no tenen cap relació amb les administracions controlades per ERC i la filial dirigida per aquest. Ja en el seu moment Nació Digital va adonar-se de la inconsistència del reportatge.

La segona andanada arribaria el setembre de 2014 –ja després de les converses entre Fernández Díaz i de Alfonso- via El Mundo. Un article signat per Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta –uns dels periodistes preferits per Interior per filtrar els seus informes– assegurava que «La Policia investiga els pagaments a Cespa després d’ascendir al germà de Junqueras». El reportatge torna a vincular la relació entre la feina de Roger Junqueras –qui per art de màgia passa de ser un càrrec intermedi a un «directiu d’algunes de les empreses més importants del holding»- amb un augment «espectacular» dels contractes amb administracions catalanes, barrejant administracions governades per diferents partits com ERC, CiU o el PSC. L’article no cita cap font més enllà d’unes «investigacions policials» sense especificar i que, anys després, sembla que no han anat més enllà.

fernández díazFinalment el juny de 2015 arriba el que sembla el cop més elaborat. Primer pel mitjà escollit, el Diari de Girona, no tan sospitós d’inventar trames antiindependentistes com els mitjans de Madrid. Però també perquè aquí la font, aquest cop, és la jutgessa instructora del cas Manga, Pilar de Lara, qui «considera que el germà del polític -Roger Junqueras Vies- ha actuat com a ‘cooperador necessari’ en el falsejament d’un procediment negociat sense publicitat», segons va publicar el diari i van reproduir tot tipus de mitjans, com per exemple  El Periódico, Ara o El Món. La inclusió de Roger Junqueras en un sumari judicial ja implica l’existència d’una prova documental contrastable que justifica la noticiabilitat de la història.

Tot i això, a l’article del Diari de Girona -qui té accés a l’expedient del cas Manga en exclusiva- no queda clar quina és la implicació de Junqueras en el cas –si està imputat o no-, ni que hi hagi cap relació amb les responsabilitats polítiques del seu germà i, ni tan sols, quin seria el suposat benefici per l’empresa on treballava. A pesar d’aquestes llacunes, el rotatiu de Prensa Ibérica inicia l’article dient «El cas Manga ha arribat fins a la família. Fins a la família del president d’ERC, Oriol Junqueras». Molts diaris van titular directament amb la «implicació del germa de Junqueras en un suposat cas de corrupció» i, a dia d’avui, ningú s’ha molestat a confirmar o desmentir la notícia.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019