Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

I no parlo d’Ada Colau. Els mitjans conservadors d’arreu tornen a la càrrega alarmant sobre el perfil polític de la nova alcaldessa de Roma i en el panorama català em sorprèn el titular del diari Ara que opta, al meu entendre, per la via fàcil, simplificadora però no ingènua i farcida de tòpics. I titula: “Roma tindrà una alcaldessa antisistema”. Pim, pam. Sentència feta.

Roma tindrà una dona a l’alcaldia per primera vegada a la història però s’opta per destacar el concepte antisistema, un mot amb un prefix en negatiu que parteix d’un relat i una visió hegemònica que castiga aquelles noves propostes i maneres de fer política amb un concepte perillós en quant es tendeix a vehicular (no gratuïtament) amb la violència, el desordre, el caos. Al seu darrere s’hi entreveu una voluntat, en certa manera, desqualificadora. Llavors, per què s’opta tan tranquil·lament per termes simplificadors com aquest?

Podríem parlar d’activista, d’una alcaldessa que aposta pel la democràcia directa i participativa. D’una done jove que pretén acabar amb les pràctiques corruptes a la capital italiana. Es podria relacionar la victòria de Raggi amb les experiències de Barcelona i Madrid, amb alcaldies liderades per dones, per exemple. Però el mot antisistema té el seu morbo, a mi mateixa me’l genera. I en aquest sentit, deu garantir més visites a la notícia.

Que el llenguatge crea i defineix realitats no és cap novetat i no sorprendrà a cap de les persones que ara llegiu l’article. Justament per això, però, cal no banalitzar-lo, cal no descuidar-lo, cal ser curosos amb el vocabulari i els seus significats i matisos. Com a periodistes som responsables dels imaginaris que contribuïm a construir i el llenguatge és una arma tan valuosa que entenc que s’ha d’utilitzar en pro d’una societat amb eines per jutjar, valorar, qualificar i generar futurs esperançadors.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.