Ahir va col·locar-se de forma presumptament il·legal una pantalla gegant a la plaça Catalunya de Barcelona per tal que alguns centenars de seguidors de la selecció espanyola poguessin seguir el partit entre aquesta i la italiana. L’Ajuntament de la ciutat va aixecar acta i el més probable és que en els dies vinents l’entitat organitzadors rebi una multa.

La història ha estat coberta per la majoria de mitjans de forma prou asèptica i no ha suscitat excessiva controvèrsia mediàtica. Res comparable, per exemple, a l’escàndol que va generar la lectura d’un poema en el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona.

Potser per això, alguns vessants d’aquesta història han quedat sense explicar. Per començar ningú sembla preocupat en explicar com una associació com Barcelona con la Selección, totalment desconeguda fins ara, ha comptat amb els recursos per organitzar l’acte, lloguer del camió, pantalles, carpes publicitàries prèvies, abonaments de possibles multes, etc. Tampoc s’ha destacat el suport de Societat Civil Catalana –una entitat que s’ha destacat per demanar sempre el respecte a la llei i denunciar les presumptes il·legalitats dels col·lectius independentistes- a un acte on els mateixos organitzadors presumeixen de no tenir permís.

Però segurament, el més rellevant de la convocatòria per veure la selecció espanyola de futbol és la infiltració d’elements d’extrema dreta a l’esdeveniment. Segons han explicat diversos periodistes presents van cridar-se lemes com «Artur Mas, cámara de gas» o «Antes gabachos que perros catalanes». En vídeos i imatges penjades bé per informadors, bé per testimonis, pot veure’s salutacions a la romana i altres símbols de l’extrema dreta.

En un moment donat, fins i tot els mateixos organitzadors demanen al públic que només cridi consignes a favor de la selecció i que «no es fiquin en jocs polítics». Una petició suau –en cap moment s’intenta expulsar els ultres- que tampoc va tenir massa èxit.


Tota aquesta demostració de l’ideari d’extrema dreta va donar-se a plena llum del dia, al centre de Barcelona i davant milers de persones –en directe o via xarxes socials- sense que, aparentment, els dos principals diaris de Barcelona se n’hagin assabentat. La Vanguardia, que s’ha limitat a cobrir els fets via teletips d’agència, no en publica ni una sola paraula.

A El Periódico, per la seva banda, publica una crònica pròpia on l’única menció que apareix als crits ultres és la inserció d’una piulada del productor Josep Maria Mainat, però sense explicar-ho en la titulació ni en el text.

No tots els diaris han seguit aquestes pautes. Fins i tot un mitjà gens sospitós de ser antiespanyolista com El País ressenya aquesta presència d’extrema dreta a la convocatòria esportiva.

La infiltració d’elements d’extrema dreta en els actes de suport a la selecció espanyola a Barcelona no és nova i a vegades ha derivat en incidents violents i agressions de caràcter racista o espanyolista –com després de la victòria espanyola de l’Eurocopa 2012– mentre la majoria de mitjans mantenien aquesta minimització i silenciament de la presència ultra.

Un Comentari

  1. daNIEL

    Infiltració? Jo crec que no estaven infiltrats, sinó que, senzillament, en formaven part. Dir que hi havia grups feixistes infiltrats a un acte com aquest, és com dir que hi havia grups feixistes infiltrats al Casal Tramuntana o a les Brigades Blanquiazules. Els seguidors que, de bona fe, van acudir a veure el partit de futbol de la seva selecció sí que es podrien considerar infiltrats. Els organitzadors de l’acte són feixistes i punt.