Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els resultats de les últimes eleccions generals ens han agafat molt per sorpresa. L’estrepitós fracàs de la demoscòpia, que havia engreixat les expectatives d’aconseguir un govern progressista i favorable al dret a decidir a Madrid, va contribuir decididament a la sensació d’abatiment i desconcert amb què es reberen els resultats arreu; amb l’excepció d’ERC, que va millorar els seus.

Tanmateix, passades les eleccions i assumits els resultats, són molts els opinadors que s’han llançat a parlar dels “perquès”.

Un dels exercicis retòrics de més èxit que les pàgines de la nostra premsa han presenciat en aquests dies i setmanes post-electorals ha sigut una carta oberta als votants del PP de Risto Mejide a El Periódico. Ens agradi o no, Mejide, a més de showman i orgullós votant del PACMA, és un dels opinadors més llegits del país, a més d’un producte de màrqueting curosament construït. Així doncs, crec que és important, per una banda, llegir què diu i veure com es posiciona i, per l’altra, tenir en compte com ho fa i per què. Quan Risto fa una carta oberta als votants del PP, possiblement no té res a dir-los, però ha comprovat que molta gent a qui l’han sorprès els resultats electorals, sí. Fa de termòmetre, capta l’estat d’opinió i el projecta, tot orientant-lo cap on ell creu o li convé.

En aquest cas, però, la carta de Risto Mejide no és més que una explosió controlada. Una finta d’atac als milions de votants populars que aporta entre poc i res al debat públic però que provoca la irritació dels al·ludits i els aplaudiments de la resta. L’article és prou correcte i moderat com per no ofendre greument a ningú, però prou punxant com per provocar enfrontaments de baixa intensitat entre perfils de Twitter i comentaris a Facebook. I en què es tradueix això? En visites. L’infinitament comentat i compartit article del mediàtic publicista ha aconseguit el que volia: ressò i visites. Si volem anàlisis acurades o opinions més sòlides, els haurem de cercar en un altre lloc amb menys visites.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.