Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En una entrevista al programa Salvados de La Sexta, el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz va assegurar que la llavors encara en tràmit Llei de Seguretat Ciutadana no vulnerava cap dret. De fet, va arribar a prometre que si algú li demostrava que en vulnerava un de sol deixaria el càrrec. Ara ja fa un any que va entrar en vigor aquesta norma, molt més coneguda pel malnom popular de “Llei Mordassa” i el seu balanç és esfereïdor per a tota la ciutadania –més de 40.000 multes, 6.200 d’aquestes per “falta de respecte” a la policia-, però especialment per als periodistes. El ministre continua sense dimitir, però la bona notícia és que el periodisme, per ara, resisteix.

El periodista basc Axier López té el discutible privilegi de ser el primer professional de la comunicació multat per la “Llei Mordassa”. Se li van imposar 601 euros per penjar a Twitter les imatges d’una detenció a Eibar (Guipúscoa). Això va passar el 3 de març i encara no ha pagat. Tant López com Argia, el setmanari on treballa, han decidit no només recórrer la sanció sinó que també han decidit denunciar-la amb totes les seves forces i, per ara, amb un èxit remarcable: a l’abril la Junta de Portaveus del Parlament navarrès aprovava una resolució de condemna a la “Llei Mordassa” i de suport al setmanari amb els vots favorables de tots els grups excepte l’oposició del PP i l’abstenció d’UPN. Poc després, al juny, les Juntes Generals de Guipúscoa anaven un pas més enllà i es comprometien –altre cop amb l’única oposició del PP- a no aplicar la normativa al seu territori, encara que queda per veure com es plasma realment aquesta resolució.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De fet, la primera institució que va optar per la desobediència a la “Llei Mordassa” va ser el Parlament de Catalunya, ja que la mesura figurava en l’annex social de la declaració de desconnexió del 9 de novembre, un text que no queda clar quina és la seva aplicació concreta. Tot i això, els Mossos d’Esquadra sí que han formulat denúncies basades en la ‘Llei Mordassa.

A més de la política, la segona via per derogar aquesta norma és la judicial. Tres mitjans de comunicació: el català Directa, el basc Ahotsa i l’espanyol Diagonal van unir-se el desembre per demanar l’empara del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. L’origen d’aquesta denúncia es troba en els advertiments que Ahotsa va rebre de la Delegació del Govern espanyol a Navarra sobre possibles vulneracions de la “Llei Mordassa” per part d’aquest mitjà.

Però en el dia a dia, periodistes i mitjans –els mateixos que sovint van desentendre’s de les protestes dels periodistes durant la tramitació de la llei– mantenen un pols amb les institucions policials per discutir cas per cas bona part de les sancions. Com per exemple Mercè Alcocer, redactora de Catalunya Ràdio multada a Madrid mentre realitzava la seva feina a les portes de l’Audiència Nacional. Com el cas de Axier López, ni ella ni el mitjà han abonat la multa i la CCMA ha posat a disposició de la periodista el seu equip jurídic per recórrer la sanció arribant, si cal, a la via del contenciós-administratiu. La corporació pública també ha manifestat públicament el seu “rebuig a una situació que suposa un impediment als professionals dels mitjans de comunicació de l’exercici lliure de la professió”.

Altres mitjans també han recorregut aquestes sancions i en alguns casos, com per exemple La Sexta, han guanyat. En el cas del canal d’Atresmedia, fa dues setmanes un jutge va absoldre la filmògrafa Ana García, qui va ser detinguda durant una manifestació el 2012 per negar-se a lliurar la seva càmera als agents. Encara que els fets són anteriors a aquesta llei, la sentència explicita que García no tenia per què seguir aquesta ordre “ni tan sols amb la ‘Llei Mordassa'”. Una referència que segurament serà citada a moltes posteriors al·legacions.

Ara per ara estan recorregudes i segueixen sense abonar-se les sancions a Miguel Ángel Valdivieso, fotògraf del Diario de Burgos que cobria un accident laboral; a Esther Yáñez, de Diario Vice, un programa de reportatges de Canal0, multada durant una concentració de la PAH davant la seu del PP a Madrid o José Manuel Rodríguez, un veí de Cadis multat per penjar al seu canal de YouTube com la policia municipal de la ciutat requisava el peix a un venedor ambulant. En tots els casos, hi ha una sòlida determinació per arribar fins al final i denunciar el greu perjudici a les llibertats d’expressió i informació.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019