Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’anomenada “Operació Catalunya” era alguna cosa més que un simple rumor, ja que les proves sobre un equip secret de la policia espanyola per realitzar activitats que desprestigiessin i desgastessin el moviment independentista català ja fa temps que s’acumulen. Però ahir, un dels seus membres més destacats d’aquest equip, el comissari José Villarejo ho va confirmar en seu judicial.

Aquesta revelació –ja de forma oficial- hauria de convertir-se en un escàndol polític similar al que van provocar la publicació de les converses secretes entre Fernández Díaz i De Alfonso -de fet ambdues trames estan estretament relacionades-, però sembla que, de forma similar a com va passar amb aquelles gravacions, els grans mitjans prefereixen mirar cap a una altra banda.

Avui cap dels diaris impresos a Madrid, ni tampoc La Vanguardia, inclouen en portada cap referència a la declaració de Vi
llarejo
 -com tampoc s’han preocupat massa d’informar sobre les pressions rebudes per la periodista que va desvelar la trama-, mentre que El Periódico i El Punt Avui ho inclouen de forma discreta. Només l’Ara considera el tema com el principal del dia.

Els diaris que han preferit limitar la importància informativa de les revelacions de Villarejo han destacat, òbviament, altres temes. En algunes tries pot considerar-se que contenen altes dosis d’ironia:

operació catalunya1. L’informe de la guerra d’Iraq. El País i La Vanguardia dediquen ambdós la imatge principal a l’informe britànic que, de manera oficial, certifica que la invasió de l’Iraq va justificar-se amb mentides. Una història que té certa semblança amb Operació Catalunyal'”Operació Catalunya”, ja que en ambdós
casos es tracta d’utilitzar les institucions de l’Estat per mentir i manipular l’opinió pública en favor d’una opció política determinada.

Certament l’informe britànic un tema d’internacional rellevant, però resulta curiós que aquests dos diaris considerin més important informar d’uns fets que succeeixen en un país estranger davant uns altres del propi; d’una que van succeir fa 13 anys a uns altres de fa només quatre, i, sobretot, uns fets que ja no tenen solució davant uns altres que encara poden influir la política actual.

operació catalunya2. “Pujol jr. va pagar 135.000 dòlars per mentir al jutge”. Òbviament també és un tema rellevant i és normal que El Mundo el destaqui, tenint en compte que en bona mesura és un tema propi. Però no per això deixa de ser irònic que el diari decideixi obrir avui amb un tema tan estretament relacionat amb “l’Operació Catalunya” de Villarejo i els seus companys i que hi va arribar gràcies a les filtracions d’aquests. I ho faci, a més, amb un text d’un dels periodistes preferits pel comissari per difondre les seves calúmnies. Una ironia que rebla la cita que acompanya avui la capçalera: “El crim iguala tots els corromputs per aquest” (Lucà).

3. Felipe González. Més dubtosa és la rellevància de les opinions de l’expresident sobre que ha de fer o no el PSOE en relació als pactes de govern. Però sí que resulta irònica la vindicació d’un personatge els governs del qual han quedat tan tenebrosament vinculats per sempre a la guerra bruta contra l’independentisme. Encara que en aquest cas, amb formes molt més violentes i criminals. 

operació catalunya4. Messi condemnat: Aquesta és sens dubte la notícia del dia i l’única present a totes les portades. És important, segur. Però és força irònic que ABC li dediqui tota la portada. Altres defraudadors fiscals de quantitats molt més elevades no han rebut tanta atenció. Però és una pràctica desgraciadament habitual, les notícies negatives relacionades amb el Barça o el Reial Madrid són tractades amb una rellevància inversament proporcional per la premsa de la respectiva ciutat.