A cada nou salvatge atemptat –presumptament encara- gihadista es recuperen les mateixes anàlisis i receptes per part d’experts, periodistes i polítics. La reacció del president francès François Hollande, anunciant una nova pròrroga a l’estat d’emergència i la intensificació dels bombardeigs contra els territoris de l’autoanomenat Califat a Iraq i Síria, és calcada a la que va succeir els atemptats de París fa menys de vuit mesos. El ministre d’Exterior espanyol, José Manuel García Margallo recorda que els pares del –encara presumpte- autor de l’atemptat van venir de Tunísia. En canvi, les mencions a l’informe Chilcot brillen per la seva absència.

informe Chilcotinforme ChilcotI és una absència que crida encara més l’atenció pel fet que l’informe Chilcot era a totes les portades fa només una setmana. Llavors es feien públiques les conclusions de la comissió oficial britànica per analitzar la implicació del país a la Guerra d’Iraq i el resultat no podia ser més contundent: «el Regne Unit va escollir unir-se a la invasió d’Iraq abans que s’haguessin esgotat altres opcions pacífiques de desarmament» i que «Blair havia estat alertat que l’acció militar augmentaria l’amenaça d’Al Qaida pel Regne Unit i els interessos britànics».

I alguns dels documents adjuntats a l’informe –publicats per The Guardian i a Eldiario.es en castellà– assenyalen que la invasió de l’Iraq va contribuir decisivament a la creació de l’Estat Islàmic. Eliza Manningham-Buller, directora entre 2002 i 2007 del servei d’intel·ligència britànic MI5, va dir sobre el tema: «En els anys 2003 i 2004 vam rebre moltes pistes d’activitats terroristes en territori britànic (…) la nostra participació a Iraq va radicalitzar, a falta d’una paraula millor (…) a unes quantes persones de la mateixa generació (… que) van entendre aquesta intervenció a Iraq, sumada a la intervenció a Afganistan, com un atac a l’islam». Preguntada sobre la invasió podia associar-se a un augment de l’amenaça terrorista, va dir «la resposta és sí».

Aquestes no són opinions d’acadèmics progressistes, activistes contra la islamofòbia o polítics que intenten desgastar l’adversari per la Guerra d’Iraq. Són informes oficials dels serveis d’intel·ligència britànics, gens sospitosos de voler exculpar els gihadistes dels seus crims o d’oposició a les polítiques dels països occidentals.

A pesar d’això, avui, en l’intent d’explicar i analitzar el que passa a Niça, al corrent d’opinió principal –aquella que marca l’agenda mediàtica i conforma l’opinió pública- no se sent pràcticament cap menció a l’informe Chilcot. Mentrestant, l’extrem més dretà dels columnistes i tertulians continuen acusant qualsevol que dubti de l’estratègia militarista de desviar l’atenció i fins i tot , directament, de connivència amb el terrorisme.

I l’informe Chilcot era a totes les portades fa només una setmana.