Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ombra. Gandula (seient, i actitud). Brisa; si es té sort, fresca. De juny a setembre el ritme baixa. Encara que hi hagi una major desestacionalització vacacional (per qui té feina i pot) la calor ho fa inevitable, més si vius a l’interior del país. Els dies són més llargs (tan o més que els tòpics estivals que sembla que es van unint en aquest article).

Hi ha qui recupera els llibres que li van regalar durant la diada de Sant Jordi. D’altres, rellegeixen. I molts, moltíssims (la majoria?), fan altres coses. Proposo una altra activitat per als lectors, o els potencials observadors de lletres, imatges i dissenys: aneu al quiosc, físic o virtual, o a l’hemeroteca de la biblioteca.

Els diaris són presents en el dia a dia. Potser cada cop menys llegits amb l’olor de la tinta, pot ser; però encara marquen agenda. En canvi, les publicacions periòdiques les mantenim més invisibilitzades. D’entrada, no hi ha costum de fer el repàs de les portades a cada nova edició de l’ampli ventall de revistes. Al llarg i ample del país hi tenim desenes i desenes –centenars– de capçaleres. Avui en dia, en paper i virtuals. A banda de la premsa diària, tenim setmanaris, mensuals, trimestrals, semestrals, anuaris…

Informar, formar i entretenir. Per resumir les funcions del periodisme. La fórmula es completa amb el temps i l’interès del potencial lector. Sortosament, tenim publicacions sobre música, educació, gastronomia i viatges, metacomunicació, etnografia, moviments associatius i de cooperació, agricultura i consum responsable, economia, salut, art, esports, cultura popular, anàlisi sociopolítica, divulgació científica, reflexió, llengua i literatura, història, arts escèniques, cultura d’avantguarda, cultura antiga, decoració i disseny… i infantils!

En català en tenim de totes aquestes temàtiques i més. Mirant àmbits comunicatius propers, tenim alguns buits. Quins? Premsa rosa, eròtica, d’informàtica i videojocs o de banalitats consumistes pensades per enganxar a adolescents, per exemple. Significatiu? Segurament. I no perquè aquí no hi agradi la xafarderia, el sexe i trastejar les tecnologies de la comunicació o no hi hagi joves amb moments de superficialitat.

La informació te la pagues o te la paguen. Subscriptors ‘versus’ anunciants. Llibertat ‘versus’ condicionament. De despeses, perquè d’oferta per cobrir necessitats (reals o creades), n’hi ha en tot i pertot. Però animo a incloure-hi alguna publicació periòdica. Per ampliar-nos: visions, coneixements…

Fa de mal recomanar una capçalera en concret. Que tens canalla? Mediàticament vaig créixer combinant seccions de diari i programes de televisió amb Cavall Fort i ‘tebeos’ esporàdics, i la ràdio que posaven mons pares. De revistes per a canalla també hi ha Camacuc, El Tatano o Mil Dimonis, per exemple. A l’ESO, gràcies a poder-la fullejar a la biblioteca de l’institut, vaig passar-me a l’actualitat amb mirada tranquil·la del setmanari El Temps. Després han anat venint d’altres revistes. Que a tu t’agrada la música? Els ulls se’n van al Grup Enderrock, amb la capçalera demolidora o amb 440 i la nostàlgia per Folc, Sons de la Mediterrània i Jaç. Que t’agrada la divulgació científica? Per a les ciències naturals, Mètode; per a la història, Sàpiens. Que vols una capçalera amb un pes guanyat amb els anys? Serra d’Or, L’Avenç, L’Espill, Saó, Foc Nou… Que els grans mitjans no t’expliquen prou la teua zona? Hi ha comarques que tenen la sort de tenir publicacions solvents –malgrat la migradesa dels recursos– com, a Ponent, el periòdic quinzenal SomGarrigues. Que no veus reflectida la visió dels moviments socials anticapitalistes? ONGC, La Directa… De revistes, n’hi ha per a tots els gustos.

Vora quatre segles fa que als Països Catalans vam descobrir les publicacions periòdiques. 392 anys, concretament. Aviat és dit. Des que va sortir la Gazeta de Perpinyà. I és que som un país de revistes, com ja deia el títol d’una exposició del 2008 comissariada per Laia Altarriba, i del posterior llibre de Carme Ferré Pavia. Dos iniciatives per celebrar, llavors, els 25 anys de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Protegits del sol de justícia s’hi pot fer conversa. O gaudir de les nostres revistes. Bon estiu!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.