L’absolució per part de l’Audiència Nacional espanyola de César Montaña, molt més conegut pel nom artístic de César Strawberry, cantant de la banda de rap Def Con Dos, ha estat llegida com una victòria de la llibertat d’expressió. Strawberry havia estat denunciat per un delicte d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes per sis piulades publicades el 2013 i 2014.

La sentència analitza un per un els tuits i conclou –amb un vot particular que demana la condemna- que aquests no tenen una voluntat d’enaltiment ni d’humiliació, sinó que poden emmarcar-se en la «crítica», la «sàtira» o «l’humor negre», però en cap moment considera absurd o perillós condemnar a algú per unes piulades, sinó que es refereix únicament a les analitzades en concret.

Així, per exemple, del tuit «A Ortega Lara habría que secuestrarlo ahora», diu que és «certament confús» i que l’ús del verb ‘habría’ «genera uns dubtes que no existirien si hagués utilitzat una altra expressió». El magistrat Nicolás Poveda va més enllà i considera que «‘habría’ és un condicional que es proposa a qui ho llegeixi (…) a Ortega Lara com a objectiu per a un nou segrest», pel que s’oposa a l’absolució.

Aquesta absolució és llavors, només un cas particular que en cap moment desacredita la resta d’encausats i condemnats en l’operació Aranya, sinó que la mateixa sentència reforça la legalitat de les recerques policials per les xarxes socials. A la petició de la defensa d’Strawberry sobre arxivar la causa perquè aquesta havia estat motivada per una «investigació prospectiva il·legal», el tribunal alerta que una funció de la policia és patrullar les xarxes socials «de la mateixa manera que es patrulla els carrers, per tal de prevenir o descobrir possibles delictes». I per tal de justificar-ho posa com a exemple els casos d’assetjament o abusos sexuals a menors. Un exemple que no té res a veure amb els delictes d’opinió com enaltiment del terrorisme o injúries –només denunciable per la víctima- a què feia referència l’informe dels advocats.

A aquesta legitimació de l’activitat de control policial cal sumar-hi la qualificació dels fets per la Fiscalia com d’un «delicte continuat d’enaltiment i vexació de les víctimes». Aquesta definició –segons l’advocat expert en drets digitals, Carlos Sánchez Almeida– provoca que el delicte no es comet en el moment que es publica el tuit, sinó que es manté de «forma continuada» mentre aquest continua penjat. Així s’agreuja el tipus penal i s’evita la possible prescripció del delicte, que en una situació normal seria de cinc anys.