El passat mes de juny, un home va assassinar la diputada del Parlament britànic Jo Cox. Va ser unes dues setmanes abans del Brexit, al qual s’oposava el Partit Laborista, el de Cox. Segons aquest perfil d’El País, la investigació sobre les motivacions del principal sospitós se centra en dues línies: «la seva salut mental» [sic] i la seva possible relació amb l’extrema dreta, un dels col·lectius partidaris, que no l’únic, de l’eixida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

Aquest article contribueix clarament a estigmatitzar les persones amb trastorns mentals. Paga la pena analitzar algunes parts que ajudaran a entendre per què dic això. Per exemple, explica que el germà de l’arrestat va assegurar que tenia “antecedents per malaltia mental”. En primer lloc, el diagnòstic d’una persona és confidencial. A més, com assenyala linforme de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental d’Obertament i el Grup Barnils, les persones properes al protagonista d’un fet violent no són fonts autoritzades per emetre aquest tipus d’informacions. Evidentment, poden dir allò que vulguen, però un periodista no hauria de reproduir-ho.

Per què? Com explica el psicòleg Enric Arqués, vinculat a Obertament, associar directament una conducta delictiva a una malaltia mental «és arbitrari». No és un procediment senzill ni es pot fer en un parell d’hores o de dies, que és quan es publiquen les cròniques i els perfils. L’avaluació psicològica que ens permeta esbrinar la causa dels fets comporta temps i l’ha de fer un professional.

Dit així, la sospita s’aixeca automàticament sobre qualsevol persona amb un trastorn mental. I les dades ens mostren que les persones que conviuen amb un trastorn són més susceptibles de patir violència que de generar-la.

No voldria acabar aquest article sense expressar la meua indignació per com es tracta no només la seua intimitat, sinó també la del seu entorn. No sé què aporta que tingués un germà «només de mare i mulato». No necessitem saber-ho per entendre la notícia. Només ens permet simplificar la complexitat en un temps molt breu.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.